És sabut que el paisatge urbà canvia constantment. On avui hi ha una botiga, demà hi ha una persiana abaixada o una altra botiga. Són canvis a voltes imperceptibles, que només copsem quan passem per un carrer que feia temps que no transitàvem.
El comerç de plataformes i, sobretot, els lloguers són dues armes letals contra el comerç local. El de tota la vida. I no em diu nostàlgic. A la meva edat tinc dret a ser-ho. Com també és sabut, les franquícies o les marques comercials que van sobrades de diners han anat escapçant les botigues tradicionals. Només s'han salvat allò que en dèiem botigues de queviures, perquè els pakistanesos han entomat -amb alguns canvis, tot cal dir-ho- l'herència.
Tot això ve a tomb del tancament anunciat abans de vacances de la pastisseria Sàbat. No cal dir que vaig tenir un disgust. Que un negoci familiar se'n vagi en orris sempre és lamentable, però si, a més, és una pastisseria, encara és més dolorós. Fa uns anys en teníem set o vuit, darrerament només en quedaven tres. Les fleques i les gran superfícies els hi ha retallat molt el terreny. Encara que no són el mateix, òbviament.
A mi, la idea que em quedaria per sempre més sense els pastissets, amb el seu cabell d'àngel i pell de taronja confitada, del Sàbat, em va produir quasi un trauma. I poso només un exemple. Ara diuen que tornaran a obrir el dia 15 d'aquest mes. Amb una direcció diferent, encara que no gaire. Esperem que es mantingui el nivell al qual ens té acostumats. I, sobretot, no deixeu de fer pastissets. No ho superaria.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok