No és l'hora dels covards

Que el Processisme és una versió molt nostrada de l'avantguardisme polític, no hi ha dubte. Ja fa temps que aplica la màxima "com menys, però bons, millor". Per tant, cal anar escombrant aquells o aquelles que no estan a l'altura de les circumstàncies, perdó, del moment històric. Crec que no cal posar exemples, els damnificats durant les darreres setmanes no han estat precisament persones de poca importància.

Llegeixo en les pàgines del TOT (versió paper) que la portaveu municipal de la CUP, i a la vegada dirigent important a escala nacional d'aquesta formació, demana al PDeCAT que aparti els seus alcaldes no compromesos (amb el procés d'independència, s'entén).

La notícia no ho diu, però per la fotografia que l'acompanya, dedueixo que ho va dir en el darrer Ple municipal. Pas mal, que diria aquell. Resulta que en la mateixa pàgina se'ns recorda que un santcugatenc ha causat baixa en el Govern de la Generalitat; perdó, vull dir que l'han apartat.

El que no diu la notícia, és si la portaveu de la CUP feia referència a la nostra alcaldessa. La qual, com és sabut, ha expressat dubtes sobre el final feliç del qual estem vivint i, en concret, sobre la celebració del referèndum anunciat per a l'1 d'octubre. Estaria bé saber-ho. Que plegués per manca de valentia independentista, en lloc de fer-ho per cansament o a causa de la seva gestió municipal, tindria la seva gràcia.

Potser si l'alcaldessa no li fa cas, pujaran l'aposta i faran una proposta més agosarada. Que us sembla la municipalització de l'església per convertir-la en sala polivalent, ja que la prevista al Pla d'equipaments s'endarrereix pels segles dels segles? Penseu-hi.