Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Les vacances serveixen per moltes coses: conèixer gent, llocs, descansar, prendre el sol, fer excursions per la muntanya… I un infinit etcètera de coses. Però també serveixen per fer un cop de vista enrere i valorar què tenim a casa, i pensar què hem de canviar i què no, escoltar gent d’altres llocs parlant i queixant-se, per acabar-nos dient que Sant Cugat és un bon model.
L’altre dia parlava amb gent de Palamós (concreto, parlava amb els grallers de Palamós, molt enganxats a Sant Cugat) i em deien que envejaven Sant Cugat per la seva activitat popular. Explicaven que ells feia anys que no tenien Carnaval, que la festa es resumia a un CD i 3.000 watts sonant fins a les tantes de la matinada; i també deien que els agradaria recuperar aquesta vella tradició.
Aleshores, va ser quan em vaig aturar a pensar què tenim nosaltres a Sant Cugat, i ho vaig veure clar. Tenim la gran sort de comptar amb un bon nombre de persones que, de maneres molt diferents, impedeixen que es perdin les tradicions i les festes “de tota la vida”.
Ciutat de pijos de cara enfora; ciutat de gent (mínimament) compromesa de portes endins. Només nosaltres, els i les santcugatenques, podem escollir com volem ser i com volem que ens vegin… Ens queda el consol, però, que la gent que vol ens arriba a conèixer bé i, fins i tot, ens enveja en certs aspectes.
L’altre dia parlava amb gent de Palamós (concreto, parlava amb els grallers de Palamós, molt enganxats a Sant Cugat) i em deien que envejaven Sant Cugat per la seva activitat popular. Explicaven que ells feia anys que no tenien Carnaval, que la festa es resumia a un CD i 3.000 watts sonant fins a les tantes de la matinada; i també deien que els agradaria recuperar aquesta vella tradició.
Aleshores, va ser quan em vaig aturar a pensar què tenim nosaltres a Sant Cugat, i ho vaig veure clar. Tenim la gran sort de comptar amb un bon nombre de persones que, de maneres molt diferents, impedeixen que es perdin les tradicions i les festes “de tota la vida”.
Ciutat de pijos de cara enfora; ciutat de gent (mínimament) compromesa de portes endins. Només nosaltres, els i les santcugatenques, podem escollir com volem ser i com volem que ens vegin… Ens queda el consol, però, que la gent que vol ens arriba a conèixer bé i, fins i tot, ens enveja en certs aspectes.