Per què només una dona entre els millors?

Ara fa uns dies, el TOT ens parlava de la doctora Cristina Brasó, especialista en cirurgia plàstica, estètica i reparadora, i pionera en lipoescultura d'alta definició, com l'única dona entre els deu millors cirurgians de l'Estat. El text dedicava força espai a les tècniques que utilitza, però el que a mi em va interessar va ser la singularitat del seu gènere en un àmbit dominat per homes. De seguida em vaig preguntar: "Per què, l'única dona?". Per què només una dona entre els deu millors? Vol dir això que els homes estan més dotats per a l'excel·lència que les dones? Fins ara la societat patriarcal responia que sí.

Més info: Doctora Brasó, reconeguda entre les millors professionals de cirurgia plàstica

És la mateixa societat que, alhora que restringia el desenvolupament de les dones, ens feia creure, per exemple, que els grans xefs o els grans dissenyadors de moda eren homes malgrat que la cuina i la modisteria fossin àmbits conceptuats com a femenins. El missatge era que la dona és bona per fer feines menors, però que l'excel·lència o la genialitat són terreny masculí. També en el món artístic o científic, és clar. La dona feia goig com a deixebla o ajudanta d'un cervell masculí, però inspirava rebuig quan pretenia equiparar-s'hi. Fruit d'això, és l'alt nivell d'exigència que s'autoimposen moltes dones en àmbits tradicionalment masculins per poder demostrar que el lloc que ocupen és del tot merescut. Per això, que la doctora Brasó sigui l'única dona entre deu excel·lències, diu molt a favor seu, però indica com n'és de llarg el camí que encara ens queda per recórrer.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.