Per noms que no quedi

Us suposo informats, i si no us informo jo ara, que no es pot posar el nom d'una persona a un carrer o una plaça fins que no fa cinc anys que aquesta és morta. La qual cosa és un neguit per als qui volem passar a la immortalitat, ja que no sabem si tindrem un carrer o una plaça. Però per als equipaments municipals la cosa no va així. I, francament, per més que hi penso, no ho acabo d'entendre.

Això va començar amb la soprano Victoria de los Ángeles, que va donar nom a l'escola de música, després conservatori. En aquest cas em falta informació per saber quina era la seva relació amb l'escola que la feia mereixedor d'aquest honor. Uns anys després li va arribar el torn a la biblioteca de Mira-sol, se li va donar el nom de l'escriptora Marta Pessarodona. La qual el dia d'avui encara és viva, a Déu, gràcies.

Jo, en una columna periodística, em vaig queixar, vaig considerar no era procedent la decisió i encara menys l'acceptació per part de la interessada. Fa unes setmanes s'ha decidit donar-li al Teatre-Auditori el nom de l'actriu Emma Vilarasau, aquesta sí nascuda a Sant Cugat. I ben viva, també.

Més info: El Teatre-Auditori de Sant Cugat ja porta el nom d’Emma Vilarasau

Arribats aquí, m'atreveixo a fer algunes propostes. Que a Cugat Mèdia se li afegeixi el nom de Mònica Terribas, una comunicadora amb un currículum inqüestionable i que fa anys que viu a Sant Cugat. Que el Museu porti el nom d'Àngels Solé, qui el va impulsar des de la regidoria de Cultura. I que per a la biblioteca central, si és que s'arriba a fer, comencem a pensar el nom d'un escriptor o escriptora, el més VIP possible. S'admeten propostes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.