El nostre rovell de l'ou

La nostra ciutat està sotmesa a canvis en la mobilitat. Després de la pandèmia i a conseqüència dels estralls que anem fent des de fa temps en aquest camp, ens veiem obligats a fer-ho. La forma de vida que portàvem no és sostenible i molt menys perpetuable amb els recursos dels que disposem en l'actualitat. No ens ve de nou, però se'ns feia difícil acceptar-ho.

Caldrà implementar noves formes de fer totes les activitats de la vida diària i adaptar l'entorn perquè això sigui possible. Aparcaments, carrers d'ús per vianants, voreres, vies de circulació, formes de desplaçar-nos i fins i tot horaris en funció de les limitacions que tota la resta ens imposi.

Sens dubte és una nova realitat que demana una adaptació amb solucions imaginatives. Tots hi hem de posar de la nostra part per adoptar mesures, però cal fer-ho sense afectar els més vulnerables. De la mateixa manera que passa amb la tecnologia a la banca, i ja s'han impulsat mesures per corregir-ho, passa amb la mobilitat de la gent gran i els discapacitats.

Limitem la circulació de vehicles, però omplim els carrers per vianants de bicicletes i patinets que sense fer soroll et sotmeten a incomoditat i més d'un ensurt per la velocitat. Sens dubte aquesta és una solució, però no és la solució. Desapareixen aparcaments específics per la discapacitat convertint-se en privatius no utilitzables i ampliem les vies de mobilitat unipersonals del tot infrautilitzades, o més ben dit, buides.

Cal que s'apliquin solucions però, adaptades a les necessitats de tothom, de forma progressiva i amb atenció especial a qui menys capacitat te per adaptar-hi la seva forma de viure.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.