Cultura popular? Allò que agrada a uns quants “frikis” i moltíssima gent no coneix? Un tret identificatiu d'un col·lectiu? El nostre passat? Suposo que algú deu tenir la definició exacta de què és aquest concepte; jo no la tinc, però sé que m'apassiona la cultura en estat pur.
M'agrada la cultura popular perquè no és un espectacle de masses. Penso que, al llarg dels anys, hem après la manera de fer-nos veure i, sobretot, sentir sense acabar convertint-nos en un espectacle ni un tema extremadament recurrent a qualsevol mitjà de comunicació.
Mireu, a mi m'agrada el futbol, però no m'agrada tot el que genera quan es retransmet un partit per la televisió. Penso que es tracta d'un esport amb milers de valors en joc: companyerisme, equip, joc comú... Però no m'agrada quan es paralitza el món per un partit, tothom parla del mateix...Doncs, justament per això, m'agrada la cultura popular. La seva transmissió de valors socials és un dels eixos principals: la força dels bastoners, la dedicació de la dansa, la compenetració de les sardanes o l'equilibri dels castellers.
En el moment en què la cultura popular es converteixi en un tema portat a l'espectacle (parlant en termes de mitjans de comunicació...) consideraré que tenim un problema. Hem de treballar perquè la cultura popular es conegui, es respecti i s'admiri, però no podem caure en l'error de convertir-la en una segona competició esportiva perquè, aleshores, força, dedicació, compenetració o equilibri es veuran suprimits per competitivitat.
Segueix @esthermadrona a twitter.
M'agrada la cultura popular perquè no és un espectacle de masses. Penso que, al llarg dels anys, hem après la manera de fer-nos veure i, sobretot, sentir sense acabar convertint-nos en un espectacle ni un tema extremadament recurrent a qualsevol mitjà de comunicació.
Mireu, a mi m'agrada el futbol, però no m'agrada tot el que genera quan es retransmet un partit per la televisió. Penso que es tracta d'un esport amb milers de valors en joc: companyerisme, equip, joc comú... Però no m'agrada quan es paralitza el món per un partit, tothom parla del mateix...Doncs, justament per això, m'agrada la cultura popular. La seva transmissió de valors socials és un dels eixos principals: la força dels bastoners, la dedicació de la dansa, la compenetració de les sardanes o l'equilibri dels castellers.
En el moment en què la cultura popular es converteixi en un tema portat a l'espectacle (parlant en termes de mitjans de comunicació...) consideraré que tenim un problema. Hem de treballar perquè la cultura popular es conegui, es respecti i s'admiri, però no podem caure en l'error de convertir-la en una segona competició esportiva perquè, aleshores, força, dedicació, compenetració o equilibri es veuran suprimits per competitivitat.
Segueix @esthermadrona a twitter.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok