Una altra de tradicions

Quan anava a l'escola era típic que vora el 30 d'octubre dediquéssim una tarda a celebrar la castanyada: un curs dels més grans es disfressaven tots de castanyeres i repartien castanyes i moniatos a tots els nens i nenes de l'escola. Ens trobàvem tots al pati i manteníem viva aquesta tradició. A banda, un dia també el dedicàvem a preparar panellets i a les classes de música totes les cançons que tocàvem amb la flauta feien referència a aquesta celebració catalana.

Quan vaig acabar l'escola i vaig anar a l'institut vaig adonar-me d'una cosa ben curiosa: en les mateixes dates en què jo em menjava quilos i quilos de castanyes, moniatos i panellets, uns altres es disfressaven amb vestits sovint terrorífics i menjaven caramels que demanaven amb un cert xantatge als seus veïns.

Millor o pitjor? Diferent... Suposo que a mi em va sobtar el fet que als mateixos dies es poguessin fer dues coses, dues tradicions diferents. Jo no odio Halloween, ni tinc res en contra la gent que ho celebra i ho gaudeix; és més, m’agrada veure i descobrir altres tradicions que,  malgrat no ser típiques d’aquí, s’han fet un lloc en l’imaginari col·lectiu.

El que sí que em preocupa és que la tradició i festa típica de Catalunya s’acabi perdent: la suma és bona (de fet, és el futur), la substitució no. Jo seguiré menjant castanyes, panelles i moniatos, i els ensenyaré als meu fills i néts (si en tinc algun dia...) de què va la festa de la castanyada. I sí, també els ensenyaré les cançons que tocava amb la flauta dolça de plàstic per aquestes dates.

Segueix @esthermadrona a twitter.