Parlant de pisos turístics

En els darrers mesos no pots evitar comentaris sobre la realitat dels pisos turístics, els lloguers de curta estada o els ajustos legislatius en la renovació dels lloguers en certes circumstàncies. Queda clar que aquests són temes difícils i en molts casos controvertits. Pot ser que les coses no s'han fet prou bé en moments anteriors, o com a mínim s'ha mirat cap a un altre lloc abans de donar-hi solucions que ara esdevenen urgents.

El primer cas, els de la proliferació dels pisos turístics, és quelcom que feia molt temps, ben segurs anys, que es veia venir. La legislació ha estat poc eficient fins al dia d'avui. Les edificacions que tenen millors condicions per convertir-se en turístics són les que estan més prop dels interessos del visitant i en molts casos, les pròximes que disposen de serveis propis d'entreteniment com ara els jardins de lleure i les piscines.

Sant Cugat és un clar exemple d'aquest fet. Aquestes en la majoria dels casos corresponen al format d'habitatges en comunitats de propietaris privades. No és gens agradable ser propietari en un edifici en què sovint o cada pocs dies canvies de veïns, amb tots els inconvenients i falta de privacitat que això comporta. Estem d'acord que les plantes baixes es prohibeixin per aquesta pràctica. Però cal protegir la resta de la unitat de l'edificació.

En una comunitat de propietaris hi ha acords als quals costa arribar-hi, i esdevenen impossibles de transmetre a col·lectius de curta estada. Si és el cas, d'acord que es facin noves promocions per aquest format, però sempre protegint les existents d'una pràctica inexistent en el moment de crear la comunitat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.