Participació ciutadana

Sembla ser que en els nous consells els polítics i els periodistes es miren les cares sense ningú més que els observi. Tant és així que, l’Ajuntament ha acordat en el seu darrer ple fer una campanya per terra, mar i aire perquè els ciutadans se n’assabentin de la seva existència. El que no m’ha quedat clar al llegir la notícia, és si els ciutadans que en formen part hi van o no. Posem que sí. No seré pas jo qui frivolitzi aquest tema. Ans al contrari, perquè considero que és un tema molt important, em sembla que cal dir les coses clares. Vivim en una societat, i en una ciutat, on la gent no fa cua per participar en la gestió de la cosa pública. No és aquí el lloc on analitzar-ne les causes, algunes són molt pregones (poca gent està disposada a invertir part del seu temps en afers públics) i altres són potser més conjunturals (el desprestigi sense precedents dels polítics i, en gran part, de les institucions representatives).

Però el tema local és més concret que això. Mai no he cregut, i així ho he expressat quan he tingut ocasió, amb els consells del barri centre-est i centre-oest. No tenen fesomia de barris, és una divisió en dos del que en venim dient centre, tot allò que no són els districtes de Mira-sol, Valldoreix, la Floresta i les Planes; i, a més i com a conseqüència, no tenen un teixit associatiu específic. Si els barris històrics, especialment Mira-sol, ja no són el que eren quan es van crear els consells de districte, els dos barris nous no ho han estat mai, de barris, i no resisteixen la presència d’un òrgan de participació pensat inicialment per altres realitats. En aquest afer, com en molts altres, no n’hi ha prou amb el voluntarisme polític, cal que la proposta trepitgi un terreny mínimament consistent.

I el de la participació és un dels més difícils amb els quals pot topar una institució. Tan de bo m’equivoqui i d’aquí a uns mesos faltin cadires per encabir els ciutadans interessats en saber què s’hi parla!