Peatges i neollengua

Quan Orwell va fer aparèixer la neollengua a «1984» va anticipar-se a un fenomen que s'estén com una taca d'oli. Des de posicions de poder se sol pervertir l'ús del llenguatge i determinats conceptes per dominar el marc mental i eliminar possibles desviacions de pensament, sovint crítiques o alternatives. Així, els acomiadaments passen a ser «reestructuracions» de personal, les morts de població civil en guerra són «danys col·laterals»  i les crisis de tota la vida, «desacceleracions».

La neollengua ha viscut un nou episodi de funambulisme polític amb la fi d'alguns dels peatges de les autopistes a Catalunya. Se'ns ha venut que els peatges «s'alliberen» i que fins i tot que afavoriran una «mobilitat més sostenible». Els peatges no s'han alliberat: simplement s'ha arribat a la fi del contracte concessional, després que el ciutadà hagi pagat fins a 10 o 15 vegades més el valor de la inversió de l'empresa. Amb la mesura tampoc no s'afavoreix la mobilitat sostenible: justament perquè les vies ara ja no seran de pagament, els desplaçaments amb vehicle privat augmentaran, com ja s'ha percebut aquest mes de setembre, amb més cues i tot.

A Sant Cugat, envoltats d'autopistes, no respirem pas gaire millor. Seguirem pagant fins al 2037 pels Túnels de Vallavidrera i també la C16 per anar a Terrassa o Manresa, dos dels tres trams de carretera més cars de tot l'Estat. La Generalitat, en un exercici increïble de funambulisme, demana «a l'Estat» que «rescati» aquests peatges, quan n'és l'administració cent per cent responsable: primer de la concessió anys enrere al senyor Florentino Pérez, i després de la política de preus.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.