Pedres i arbres

A l’imaginari col·lectiu santcugatenc, hi ha dos símbols que resumeixen prou bé la seva, diguem-ne, essència dual: el Monestir i el Pi d’en Xandri. El patrimoni històric i el patrimoni natural. Dues cares d’una moneda amb pedres a una cara i boscos a l’altra. I no és pas banal, aquest fet.

Sant Cugat té unes arrels molt profundament clavades en la història, materialitzada pel cos omnipresent del Monestir, i també una essència profundament arrapada a Collserola, durant segles la vinya de Sant Cugat, i que avui, quan la vila ja no és una vila, sinó una ciutat de serveis, ha esdevingut un pulmó verd, intens. 

Com passa amb tots els símbols, ni el Monestir ni el Pi d’en Xandri són els únics elements patrimonials, sinó que personalitzen una riquesa que va molt més enllà, que és molt més complexa i que fa de la nostra ciutat un indret amb una personalitat pròpia i ben definida. Un indret on pedres i arbres expliquen com hem estat fins ara i com volem seguir essent en endavant.