Pendent a Sant Cugat

Cal analitzar el primer any de l'alcaldessa en el tema de la transformació de la nostra ciutat, com a ciutat d'art. Ara, la COVID-19 serveix per paralitzar-lo tot i com sempre l'art, el primer paralitzat. Ha estat un any molt negatiu el del tripartit per les Belles arts en l'àmbit local. 

Recentment, les Jornades d'Art i Galerisme a la ciutat de Barcelona, ens han dit que cal obrir amb força projectes transversals que reforcin la vitalitat i visibilitat de l'art contemporani a indrets amb la tradició de Sant Cugat.

Aquest primer any del tripartit no hem vist cap pas de nova relació entre polítics, galeristes, artistes i col·leccionistes. No és tasca fàcil defensar l'art transgressor a la nostra ciutat, però com demostra la Casa Aymat a partir dels anys 50, els artistes i el món intel·lectual del país ens mira, i a partir dels anys 70, la Biennal d'Art i la seva influència.

Moltes persones del món cultural i artístic estan atents al que fan els creadors que viuen a Sant Cugat i nosaltres hem d'aprofitar aquest fet, sobretot ara que la cultura, com d'altres sectors de l'activitat social, pateix els efectes de la COVID-19, crisi econòmica i també política. Ens fa falta una gestió millorable d'ampli i divers teixit creatiu que, amb els pocs recursos amb els quals comptem, vertebri un discurs capaç de marcar línies de progrés de les arts visuals a Sant Cugat.

¿Quin és el paper de l'administració pública davant d'aquest panorama? Cal que l'administració consideri el sector cultural com quelcom bàsic (com ho són l'educació, o la sanitat...), i que l'ajudi, no solament amb subvencions, sinó també estimulant-lo amb nous instruments.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.