Pensaments de vacances

Estic de vacances, un període tant desitjat com incert, desitjat perquè he tingut la sort de mantenir el treball al llarg de la COVID-19 i aquest ha estat molt intens, trist en algunes situacions i molt diferent inclús rar, incert perquè la pandèmia encara està entre nosaltres.

La calma de les vacances, em permet considerar com valorar l'ecologia, un incendi, per una part, considera les pèrdues del moment i les que es produiran de resultes de, planteja d'acord amb dades de la humitat del sol, variables ambientals i tipus de vegetació (bosc, matollar, conreu...) com serà el foc, la seva intensitat, velocitat, direcció, i a la fi, quin serà el resultat un cop aquest s'apagui.

Queda aleshores, per endavant, un període de transició, fins a arribar a un estadi d'equilibri inestable de característiques similars a les originals. És clau tenir present, aquesta transició, perquè implica que cal viure en i amb ella, i que això també afecta el resultat final.

Tot aplegat em recorda al que estem vivint amb la COVID-19, un manteniment del foc, perquè encara resta biomassa i a més les condicions són molt diverses, junt amb una gran incertesa respecte de l'anomenada nova realitat.

Sí, cal introduir el procés de transició, ple de dubtes, d'opcions, de vies errònies... Però a la fi és el camí vers el futur i és en aquest punt, on hem de pensar i fer aplegats, valorant alternatives i actuant, per tractar que aquesta nova realitat sigui bona igualitària, solidària i lliura per tothom.

Si no és així, haurem fracassat com societat i el perill real de crisi seguirà existint amb més perill, perquè haurem mostrat, que no som socialment resilients.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.