Per un pacte cultural

No n’hem tornat a parlar, però em sembla que el moment, és propici per seguir-hi reflexionant. Comencem per fer una sèrie de constatacions. Primera: la composició sociocultural de la nostra ciutat hauria de ser garantia d’una política cultural potent, que no es conforma amb cobrir l’expedient i funcionar per pura inèrcia. Segona: tenim un teixit associatiu, i en concret el cultural, que pot ser un protagonista de primer ordre, en gran part ja ho és, si és capaç de generar sinergies col·lectives i un punt d’equilibri amb l’actuació institucional. I, tercera: ja tenim una certa experiència a discutir, i en part acordar, aspectes centrals de la nostra política cultural, el procés de debat que va culminar en el pla de cultura de juny de 2005 i les taules participatives dels darrers anys, que han aportat una diagnosi sectorial del tema i una certa línia d’actuació de cara al futur.

Així, doncs, cal seguir posant fil a l’agulla per fer de la cultura allò que s’indicava en el pla cultural esmentat: “Un element distintiu i un motor de la societat de Sant Cugat”.  Aquí només desgranaré algunes gran qüestions, tot centrant-me en els aspectes més institucionals, aquells que depenen de la iniciativa de l’Ajuntament (política i pressupostària).

Aquests són els punts que em semblem imprescindibles en un pacte cultural per a Sant Cugat:
1 · Transformar el Consell Municipal de Cultura en un vertader òrgan de participació i assessorament institucional, la qual cosa implica que funcioni segons està previst en el respectiu reglament.
2 · Donar per enterrats els plans d’equipaments culturals i de biblioteques. Fer-ne una actualització que respongui a la nova situació i que dibuixi a mitjà termini, i en concret pel que fa al mandat que ara comença, un horitzó raonable i creïble.
3 · Paral·lelament al punt anterior, deixar de banda les improvisacions, per llampants que siguin, i donar per fet que determinades conjuntures, les generi qui les generi, no poden condicionar una visió global de la política cultural i la necessitat de pensar-la a mitjà i llarg termini.
4 · Marcar les següents prioritats en matèria d’equipaments per al propers quatre anys: la biblioteca central, ja ho era en el pla de biblioteques de la Diputació, i el desenvolupament estricte de l’acord amb La Unió Santcugatenca per fer del seu patrimoni un patrimoni obert a tota la ciutadania i, especialment, als grups d’arts escèniques. En aquest context, definir el futur de l’espai de l’actual biblioteca Gabriel Ferrater (si ha de dedicar-se a les arts plàstiques, què en fem de l’Espai d’Art Maristany?).
5 ·  Pensar-se tres vegades, com a mínim, el futur de l’espai Can Quitèria. Ningú no nega els mèrits a l’artista Grau-Garriga, però no es tracta de quedar bé amb ningú, sinó de fer-hi una inversió la rendibilitat sociocultural de la qual sigui innegable.
6 · Constituir un òrgan que es responsabilitzi de la gestió de la joia de la nostra corona patrimonial, el Monestir; les administracions ja no es poden anar passant la pilota una a l’altra. I, ja que parlem del monestir, repensar el nostre museu, en les seves tres manifestacions: Museu del Monestir, Celler Cooperatiu i Museu del Tapís Contemporani.       

Em deixo coses, però l’espai no dóna per a més. Es només per començar a parlar-ne.