Persona non grata

Article d'opinió de Casas parlant sobre la manifestació de Nissan a Sant Cugat

Fa poc més d'un mes que a Sant Cugat es va produir la manifestació més gran de treballadors de la seva història (podria ser que m'equivoqués, però no ho crec). Els treballadors i les treballadores de Nissan ens van visitar i van recórrer alguns carrers de la nostra ciutat. No fou, però, una visita de cortesia, sinó una visita reivindicativa i de protesta. I, sobretot, de dignitat. Amb una dignitat absoluta van reivindicar el dret a seguir tenint un lloc de treball, quelcom que no és, precisament, un tema menor.

Per què Sant Cugat? Considero que el lector o lectora ja ho sap, però no està de més recordar-ho. Jo me'n vaig assabentar uns dies abans, quan un amic em va enviar la convocatòria de la manifestació. Doncs, perquè aquí hi viu la persona encarregada de tancar les tres plantes de Nissan de la Zona Franca, Montcada i Sant Andreu de la Barca. D'antuvi he de dir que no em va estranyar gens que la persona en qüestió visqués a Sant Cugat. Per què serà? Ja sé que l'interrogant és sobrer i té certa mala llet sociològica. Però és el que tenim.

He viscut fa poc el tancament de la fàbrica més important que ha tingut Sant Cugat durant més de cinquanta anys i en la qual vaig treballar quaranta-dos, la qual cosa em fa coneixedor de la dificultat de tirar enrere la decisió d'una multinacional. Però això no excusa de defensar el dret dels treballadors de Nissan a intentar-ho. Ho estan fent amb totes les seves forces. És d'admirar.

Sovint solem dir que aquestes coses són culpa del sistema o del capitalisme, però tant l'un com l'altre, si és que són diferents, tenen milers, milions de cares. Els treballadors i les treballadores de Nissan van voler fer visible la cara, amb nom i cognoms, de qui ha assumit la gestió de deixar-los sense feina. En tenen tot el dret del món. I nosaltres de conèixer-la. Els seus veïns se'n van assabentar sobradament el dia de la manifestació. No podem triar els nostres veïns, òbviament. Però sí decidir si el seu veïnatge ens resulta grat o no. I, a mi, la d'aquest senyor no me'n resulta gens, de grat. Tenia ganes de què ho sabés.

 
 
 
Comentaris

Destaquem