Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L’atleta paralímpic sud-africà O. Pistorius, s’ha classificat per a prendre part en el Campionat del món d’atletisme que se celebrarà a la ciutat Coreana de Daegu. Aquesta notícia no tindria especial rellevància si no fos perquè l’atleta porta una pròtesi tibial de fibra de carboni a cada cama.
La seva progressió esportiva al llarg de les darreres temporades ha estat espectacular, aconseguint rebaixar les seves marques fins al punt de col•locar-se en l’elit mundial en la seva distància predilecta, els 400 metres llisos.
La vida de l’Óscar no ha estat fàcil, doncs a la seva infantesa es va sotmetre a l’amputació d’ambdós cames deguda a una malformació degenerativa severa. Des d’aleshores, només la lluita i la perseverança l’han permès fer-se un lloc dintre l’esport paralímpic i, a hores d’ara, arribar a unes fites inimaginables tot i tenir aquest handicap.
L’acceptació de la inscripció per part de la Federació internacional d’atletisme, obre un seriós debat sobre la participació d’atletes sotmesos a distintes minusvàlues motores substituïdes per pròtesis, permetent-los un desenvolupament funcional i biomecànic d’acord als requeriments físics sol•licitats.
Als anys setanta una sèrie de televisió anomenada L’home biònic, ja posava de manifest com al seu protagonista van tenir que amputar-li tots dos braços i cames després d’un accident. A partir d’aquest fet, un científic el convertia en un ésser biònic amb la capacitat de córrer a velocitats de vertígen. No pretenc frivolitzar, doncs aquesta pel·lícula ben segur que ja ha passat als anals de la història, però el debat ja no pertany a cap novel·la de I. Asimov sinó a la més rabiosa actualitat.
Efectuant un anàlisi de l’esdeveniment, hom pensa que caldria analitzar amb molt rigor la incorporació d’aquests tipus de casos per una raó fonamental: la ciència i la tècnica dels materials està molt per davant de l’evolució biomecànica i fisiològica de la dona i l’home. Tant l’aplicació de la tecnologia aplicada a la realitat virtual que permet recrear els gestos tècnics de qualsevol esportista, com l’evolució en la composició molecular dels materials, obren seriosos dubtes al comparar amb igualtat de condicions el valor dels teixits musculars humans envers les distintes pròtesis amb “virtuts” mecàniques, actualment, poc determinades.
No hi ha cap mena de dubte sobre el grau de compromís i sacrifici que suposa per O. Pistorius el poder arribar a lluitar de tu a tu amb la resta d’atletes, però això no treu que caldrà demostrar científicament la vinculació i el grau de millora que s’obté a partir d’utilitzar qualsevol tipus de pròtesi. Vull dir que cal regular els caos que es pot generar a partir d’ara i, sobre tot, avaluar les característiques tècniques precises de cadascuna d’elles, per tal de recollir les dades suficients que ens permetin garantir unes competicions nobles i justes.
A hores d’ara només restarà comprovar quin és el resultat a Daegu: “Que et vagi molt bé, Óscar”.
La seva progressió esportiva al llarg de les darreres temporades ha estat espectacular, aconseguint rebaixar les seves marques fins al punt de col•locar-se en l’elit mundial en la seva distància predilecta, els 400 metres llisos.
La vida de l’Óscar no ha estat fàcil, doncs a la seva infantesa es va sotmetre a l’amputació d’ambdós cames deguda a una malformació degenerativa severa. Des d’aleshores, només la lluita i la perseverança l’han permès fer-se un lloc dintre l’esport paralímpic i, a hores d’ara, arribar a unes fites inimaginables tot i tenir aquest handicap.
L’acceptació de la inscripció per part de la Federació internacional d’atletisme, obre un seriós debat sobre la participació d’atletes sotmesos a distintes minusvàlues motores substituïdes per pròtesis, permetent-los un desenvolupament funcional i biomecànic d’acord als requeriments físics sol•licitats.
Als anys setanta una sèrie de televisió anomenada L’home biònic, ja posava de manifest com al seu protagonista van tenir que amputar-li tots dos braços i cames després d’un accident. A partir d’aquest fet, un científic el convertia en un ésser biònic amb la capacitat de córrer a velocitats de vertígen. No pretenc frivolitzar, doncs aquesta pel·lícula ben segur que ja ha passat als anals de la història, però el debat ja no pertany a cap novel·la de I. Asimov sinó a la més rabiosa actualitat.
Efectuant un anàlisi de l’esdeveniment, hom pensa que caldria analitzar amb molt rigor la incorporació d’aquests tipus de casos per una raó fonamental: la ciència i la tècnica dels materials està molt per davant de l’evolució biomecànica i fisiològica de la dona i l’home. Tant l’aplicació de la tecnologia aplicada a la realitat virtual que permet recrear els gestos tècnics de qualsevol esportista, com l’evolució en la composició molecular dels materials, obren seriosos dubtes al comparar amb igualtat de condicions el valor dels teixits musculars humans envers les distintes pròtesis amb “virtuts” mecàniques, actualment, poc determinades.
No hi ha cap mena de dubte sobre el grau de compromís i sacrifici que suposa per O. Pistorius el poder arribar a lluitar de tu a tu amb la resta d’atletes, però això no treu que caldrà demostrar científicament la vinculació i el grau de millora que s’obté a partir d’utilitzar qualsevol tipus de pròtesi. Vull dir que cal regular els caos que es pot generar a partir d’ara i, sobre tot, avaluar les característiques tècniques precises de cadascuna d’elles, per tal de recollir les dades suficients que ens permetin garantir unes competicions nobles i justes.
A hores d’ara només restarà comprovar quin és el resultat a Daegu: “Que et vagi molt bé, Óscar”.