Pobresa medicamentosa

Sentim parlar de pobresa alimentària i energètica i molt poc de la medicamentosa. I d’aquesta també n’hi ha a casa nostra! No tots els medicaments són finançats, ni totes les persones estan incloses en la sanitat pública, ni totes poden pagar l’aportació, per això existeix la pobresa medicamentosa.

Hi ha avis que amb la pensió ajuden la família a sobreviure i com que la pressió no fa mal i el colesterol tampoc, aquestes pastilles ja no es retiren de la farmàcia malgrat que el seu cost sigui petit. Els endarreriments en el pagament a les farmàcies han provocat l’empobriment de moltes, ja que han hagut d’avançar la medicació dels seus pacients durant molt de temps, arribant a situacions realment dramàtiques. Tenim farmàcies amb concurs de creditors i altres que han hagut de tancar definitivament a Catalunya.

Fa 8 anys va aparèixer una ONG anomenada Banc Farmacèutic per proporcionar medicaments i complements sanitaris a entitats que atenen persones amb risc d’exclusió social. La seva activitat principal consisteix a fer una jornada de recollida de medicaments (sense recepta i nous) un dissabte de febrer a l’any. Han passat de recollir 828 medicaments per 3.000 persones l’any 2008 a 25.000 per 50.000 persones l’any 2015.

En la 9a Jornada de Recollida del dia 20 de febrer van participar menys farmàcies a Sant Cugat, potser el fet d’assumir l’impagament ja ha estat una manera de ser solidàries amb els seus pacients. Però amb la jornada no en tenim prou. L’ONG ha creat recentment un Fons Social del Medicament amb donacions econòmiques per pagar els tractaments de persones molt necessitades que els arriben dels serveis socials.

Necessitem donar a conèixer la pobresa medicamentosa i obtenir més ajuts econòmics per a aquest Fons Social.