Com en un Turmix

Per aquesta època de l’any el meu cor i els meus sentiments estan tan trinxats com un plàtan i una maduixa en un Turmix. Aixafats contra el vidre, tot barrejats, no deixen veure-hi clar el que hi ha fora; donen voltes i més voltes pel vas sense trobar-hi cap sortida. Tot l’any tenim moments bons i dolents. Hi ha gent que li va tot molt bé i altres que ho passen malament. Els que tenen problemes de feina o de salut estan fumuts. Però és per Nadal, millor dit, pel novembre, coincidint amb l’inici de la campanya comercial nadalenca, que comença una etapa de l’any en el qual tot es multiplica i agreuja. El qui té problemes està pitjor i el qui té poca salut, també. El què està sol, encara s’hi troba més de sol. El qui envelleix i està trist, encara està més trist i se sent més vell en copsar com la nostàlgia se li arrapa al cor. Realment és alegre el Nadal, em pregunto més d’un cop, amb tot aquest batut de sentiments?

Per sort aquest any, tenim un element nou que no crec que ens millori la situació però sí que ens distraurà del sentiment de nostàlgia i de tristesa. Experimentarem altres sentiments, com ara el de la indignació i el de l’esperança. En aquest turmix afegirem més components a mesclar. La campanya electoral del 20 de desembre promet donar-nos motius suficients per estar més distrets i quasi oblidar que estem en època nadalenca.

Per començar ja ens ha proporcionat un debat televisiu en el qual hem pogut veure 4 opcions diferents. Curiosament, va faltar un dels candidats, que va ser substituït per una pragmàtica i eloqüent dona del partit que li va tocar parar els cops que havia d'haver rebut un home que no dóna mai la cara. Quan li varen preguntar pel tema de la violència de gènere, em va sorprendre com ella aconsellava a les joves a no deixar-se controlar pels seus nuvis i en canvi, sí que es deixa entabanar pel seu president, que li va fe fer un paper ben vergonyós, defensant-lo i cobrint-li les espatlles. Els que em varen resultar més interessants d’escoltar foren els dos candidats més joves i que han creat partits nous. Amb raó demanen canvis en la manera de fer política. Proposen deixar enrere aquest bipartidisme sorgit l'any 1978 que s’ha anat tapant mútuament les vergonyes i que confabulats per protegir-se i assegurar-se el poder, sempre han pensat més en el partit que en les persones.

Cal fer valdre a l'home i a la dona que treballen cada dia per poder tirar endavant la família i deixar aquests partits que viuen d’esquenes o lluny de la realitat. Ara ja no toca seguir com fins ara. Ara toca canvi. I no parlo de votar als socialistes, precisament. Toca canvi real de la manera de fer política. Volem llistes obertes, volem més democràcia, volem que es compleixin els programes electorals, volem neteja de corruptes i fer fora les males maneres de fer de tots els partits polítics.

Volem polítics nous, que siguin persones i no titelles de l'aparell polític, ni dels qui els subvenciona. Estic segura que igual que jo, la majoria, estem molt decebuts dels nostres dirigents. Hi ha molta gent que pateix, que no té el mínim per poder viure, nens que els hi manca menjar, joguines, hi ha pobresa medicamentosa, precarietat laboral i tantes altres coses, que moltes ONG o entitats civils estan fent tot el que poden per ajudar i solucionar, quan en realitat aquesta feina l’ha de solucionar l’administració. I no parlo de la local, que sí que fa el que pot i més mantenint i augmentant una partida important de diners en els seus pressupostos fins i tot en l’època de la crisi per temes socials.

A on van els diners? Per què sempre es deixen a les persones més necessitades per al final? Els que són responsables d’escatimar l’ajuda a les persones amb dificultats, han de saber que encara que estan acostumades a patir, no els hi agrada i que per Nadal tot és molt més agreujat i dolorós.

A Sant Cugat i a altres ciutats, moltes entitats, associacions i moviments socials, fan crides a la solidaritat i, amb sort, la gent encara respon i molt. Ho veiem en la resposta obtinguda en les campanyes del Gran Recapte, en La Marató, en la Recollida de Medicament, en la donació de sang, amb la Recollida de Joguines, amb concerts solidaris... Ho hem de fer i hem de col·laborar-hi, és clar, però els governants han de fer-ho també. Ells no ho poden fer tot sols, però tampoc poden deixar tot a la bona voluntat i iniciativa de la gent o al fet que les coses se solucionin soles.

Necessitem unes bones polítiques socials. Això també ho votarem el dia 20 de desembre. Cal pensar molt bé a qui donem el nostre vot, hem de veure les persones que hi ha en el partit, i veure si promouen polítiques que afavoreixen la feina i la qualitat de vida per tothom, sense mentides. Tant de bo el govern que ens porti aquest Nadal sigui més sensible amb les necessitats de la gent més humil, amb els discapacitats, amb els malalts, amb els aturats i, sobretot, amb els nens que en aquests últims anys han vist la cara de la pobresa de molt a prop.

Aquest és el meu desig, i el regal pels altres que més feliç em faria per aquestes festes de Nadal i que aconseguiria que el turmix s’aturés.