Quan la realitat no és suficient

He llegit recentment que Apple ha presentat un nou visor de realitat "extensa" anomenat Visor Pro. Aquest aparell permet que l'usuari accedeixi a qualsevol univers imaginable, barrejant el món real amb el virtual. Tinc la impressió que el món que ens envolta no ens és suficient o satisfactori i que per això necessitem contínuament evadir-nos-en i cercar universos on tot sigui menys feixuc. Aquesta alienació del món real comporta, inevitablement, una pèrdua tangible pel que fa a drets bàsics. És a dir: si ens instal·lem a viure en una realitat paral·lela on tot sigui més "Disney", qui estarà disposat a lluitar per millorar la vida dels que més pateixen?

La segona reflexió que em ve al cap és la de la bretxa digital i l'accés a aquestes noves realitats. Un gadget que surt al mercat amb un "mòdic" preu de 3.499 dòlars, estarà només a l'abast dels que tenen més poder adquisitiu. Per tant, es refermen un cop més les barreres pel que fa a l'accés a la informació. Per què ens serveix tota aquesta tecnologia puntera si no aconseguim sentir-nos més empoderats com a comunitat?

Camino pel carrer de Santa Maria i observo la gent que passa prop meu, mirant el mòbil, cap cot. Submergits en la realitat fugaç del Reel. I penso en com estem cada vegada més connectats i, paradoxalment, cada vegada semblem més solitaris.

Hem de pensar en quina societat volem construir. El tren d'alta velocitat està molt bé, però sempre i quan sàpigues a quina estació t'ha de portar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.