Quatre dits, tres forats

Ara, avui, aquí per moltes i molts, les sensacions més o menys objectives, però que ens condicionen els pensaments, actuacions i, per tant, la vida és que, la política està actuant simplement pels seus partits i membres i no en la societat, que representen per llei; la societat els hi delega a cegues i sense cap mena d'interacció activa el seu poder individual i social; sempre es parla de drets i mai de deures; se cerquen culpabilitats i no responsabilitats; la igualtat és quelcom que es reclama per un mateix i els altres, i quasi mai pels altres i un mateix amb ells; els nouvinguts, els de fora, sempre són els altres com si el temps tingués tan sols la dimensió humana; la veritat de cadascú amb la de tothom és un bé gens preat, on la mentida es mou fàcilment; tot ha de ser ràpid, senzill, sense esforç, quan la vida és complexa i complicada; la cultura i l'educació, per generar coneixement objectiu són menystingudes generant frivolitat conductual...

El dia a dia per moltes i molts és feixuc, trist i desagradable, ja que afrontar una quotidianitat sembrada de problemes que no són, de declaracions que simplement mostren estupidesa, de fets irrellevants més enllà de qui els fa i les seves acòlites, molesta i desencisa. Ho és per se, i a més, perquè els problemes reals de la vida col·lectiva i de cadascuna i cadascú hi són, per quedar-se.

En rugbi, s'ensenya la ma oberta i es pregunta als jugadors en formació, que veu? Molts diuen quatre dits i uns quants, tres forats. Ha arribat el moment irrenunciable de valorar tan sols les possibilitats positives i reals, de veure els forats, i per tant cal rebutjar la mediocritat, la mentida i l'estupidesa. Hem d'avançar amb esperança, lliurement, justament, igualitàriament aplegats, no hi ha altra opció.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.