Què és un animal de companyia?

Jordi Robirosa, periodista
"Aquesta companyonia ha desenvolupat una gran amistat que ja fa vuit anys que dura”
Per a mi un animal domèstic és, bàsicament, un despertador. Un gall, pensaran vostès? No, no, m’estic referent al Bongo, el meu bòxer. Cada matí del món, cap a quarts de vuit del matí, el Bongo té una gran necessitat de sortir a trescar, tant li fa que hagi passejat unes poques hores abans: és un rellotge. Llavors, com que sap que això de matinar no va amb els meus fills, fa cap al meu llit i s’adreça directament a mi. Si encara dormo té tres possibilitats de despertar-me: llepar-me –que és el que més li agrada–, clavar-me el seu musell humit al meu nas o bé esternudar-me a la cara.
I he de dir que qualsevol d’aquestes tres possibilitats provoca en mi un despertar alegre i optimista i que, a còpia de sortir plegats cada matí, faci fred o calor, aquesta companyonia ha desenvolupat una gran amistat que ja fa vuit anys que dura. Només hi ha una cosa que em preocupa d’aquest bon jan: el dia que la palmi. Qui punyetes em llevarà, llavors, a primera hora del matí amb una bona llepada a la cara

Xavier Barnils, veterinari
“Durant tota la seva vida vetllarem per la seva salut i benestar”
Es animals domèstics són aquells que com a conseqüència d’una interacció i selecció per part del ser humà han adquirit diferents caràcters tant morfològics, fisiològics o de comportament. Em trobo cada dia a la consulta gossos i gats, que, d’altra banda, també són animals de companyia ja que no són animals destinats a obtenir beneficis econòmics i alimentaris. Adquirir un animal de companyia comporta molta responsabilitat; durant tota la seva vida vetllarem per la seva salut i benestar. Gossos i gats s’han adaptat molt bé als diferents tipus de vida que portem les persones, tot i això, no hem d’oblidar que també tenen les seves necessitats i que es converteixen en un membre més de la família. Si es té clar el que implica tenir un animal de companyia podrem gaudir d’una experiència única, ja que t’entreguen tot el que tenen. Quan arriba l’estiu, malauradament, ens porten a la clínica molts animals abandonats pels seus propietaris, sense pensar que ells, com animals domèstics que són, no poden viure sense l’ajuda dels humans.