Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Entre moltes altres coses, una servidora es declara totalment defensora dels drets dels animals. Amb tot, entenc que les persones en mengin (jo no), i que quan hi ha excés de població d'alguna que altra espècie, sigui necessari fer-ne neteja. El que no entendré mai, sota cap concepte (encara que em persegueixin a mi a trets), és la manera com és fan de vegades les coses.
A Collserola estan fent batudes de senglars. I no ho escric per com es fa aquí, sinó per com es fa a totes bandes. Amb això no voldria generalitzar (vull creure que no tots els caçadors són iguals), però vista l'experiència, queda clar que la seva és una afició sobradament sàdica i mancada de qualsevol tipus de sentiment benèvol envers els animals.
Liar-se a trets amb animals per hobby em sembla deplorable, però a sobre, no encertar-la a la primera, i enviar els gossos a veure si rematen la feina (tot i saber que, segurament, acabaran malparats) ja ho diu tot.
El passat dissabte es va veure una d'aquelles escenes que sóc incapaç de suportar. Senglar ferit. Els gossos l'acorralen i s'hi llancen a atacar-lo (no culparé els gossos, els han ensinistrat per a això), i el senglar, per por i instint, ataca els gossos. Resultat: un espectacle esfereïdor, el senglar massacrat, els gossos malferits, i els caçadors esperant a l'altra banda de la muntanya (això sí, orgullosos perquè, amb tot un dia, n'havien caçat “uns deu o dotze” dels milers que n'hi ha... doncs si amb una hora passejant te'n trobes sis o set!). I tot aquest espectacle mentre aquells que volen gaudir de la natura assisteixen atònits al festival de sang i crits. Lleig i inhumà.
Primera pregunta que se'm planteja. No hi ha cap altra manera de caçar seglars? I, si és a trets, no es poden assegurar, disparar bé, i que l'animal no pateixi? Segona pregunta. Què passa amb els gossos ferits? No seria el primer cop que m'assabento de gossos de caçadors abandonats malferits a la seva sort, o que el propi caçador els clava un tret perquè, és clar, aquell animal “ja no serveix”, i curar-lo és massa car i no val la pena. “Total, és un animal...”
No entendré mai aquesta darrera afirmació. Qui és capaç de fer-li mal a un animal, és capaç de fer-li mal a una persona. D'això no en tinc cap dubte. No són “tan sols animals”. És com ens comportem envers ells el que també ens defineix com a persones.
A mi que em perdonin, però de vegades no em queda clar qui és l'animal de la història.
Segueix @CintaCC a Twitter
A Collserola estan fent batudes de senglars. I no ho escric per com es fa aquí, sinó per com es fa a totes bandes. Amb això no voldria generalitzar (vull creure que no tots els caçadors són iguals), però vista l'experiència, queda clar que la seva és una afició sobradament sàdica i mancada de qualsevol tipus de sentiment benèvol envers els animals.
Liar-se a trets amb animals per hobby em sembla deplorable, però a sobre, no encertar-la a la primera, i enviar els gossos a veure si rematen la feina (tot i saber que, segurament, acabaran malparats) ja ho diu tot.
El passat dissabte es va veure una d'aquelles escenes que sóc incapaç de suportar. Senglar ferit. Els gossos l'acorralen i s'hi llancen a atacar-lo (no culparé els gossos, els han ensinistrat per a això), i el senglar, per por i instint, ataca els gossos. Resultat: un espectacle esfereïdor, el senglar massacrat, els gossos malferits, i els caçadors esperant a l'altra banda de la muntanya (això sí, orgullosos perquè, amb tot un dia, n'havien caçat “uns deu o dotze” dels milers que n'hi ha... doncs si amb una hora passejant te'n trobes sis o set!). I tot aquest espectacle mentre aquells que volen gaudir de la natura assisteixen atònits al festival de sang i crits. Lleig i inhumà.
Primera pregunta que se'm planteja. No hi ha cap altra manera de caçar seglars? I, si és a trets, no es poden assegurar, disparar bé, i que l'animal no pateixi? Segona pregunta. Què passa amb els gossos ferits? No seria el primer cop que m'assabento de gossos de caçadors abandonats malferits a la seva sort, o que el propi caçador els clava un tret perquè, és clar, aquell animal “ja no serveix”, i curar-lo és massa car i no val la pena. “Total, és un animal...”
No entendré mai aquesta darrera afirmació. Qui és capaç de fer-li mal a un animal, és capaç de fer-li mal a una persona. D'això no en tinc cap dubte. No són “tan sols animals”. És com ens comportem envers ells el que també ens defineix com a persones.
A mi que em perdonin, però de vegades no em queda clar qui és l'animal de la història.
Segueix @CintaCC a Twitter