En record de Jaume Pahissa

L’estimat Jaume Pahissa i Villadelprat, fill de Can Quitèria i membre fundador de la Penya Regalèssia, ha arribat als 97 anys amb tota l’honradesa que el caracteritzava, d’home recte ponderat i just. Per a la Penya Regalèssia ha estat un exemple de comportament a seguir. Tot i el pes de la seva edat, es conservava força bé i no era procliu a parlar de malalties, la qual cosa és d’agrair. Li agradava recordar-nos que la seva clau de benestar consistia a beure en dejú el suc de dues llimones, això sí, sense aigualir-les ni endolçar-les. Quan li ho sentíem a dir ens agafaven esgarrifances. Allà on vivia, seguia conreant l’hort, fruiters i llimoners. Sempre s’havia considerat pagès de soca-rel, com ho eren els seus avantpassats de la casa pairal de Can Quitèria.

Va ser a partir de 1982 quan el vaig conèixer, arran d’iniciar-se els treballs de la Penya Regalèssia a Sant Medir per haver-se esfondrat la teulada de l’ermita. Abans, els veterans de la Penya, amb Francesc Vila (en Bal), ja s’ocupaven de l’ornamentació per l’aplec, però llavors van haver de demanar reforços per l’obra. Així, en Joan Manich i jo, entre d’altres, vam arribar-hi de la mà dels germans Jaume i Joan Buscallà. És remarcable que, en el decurs de prop de quaranta anys de coneixença, en Jaume mai no va pronunciar paraules malsonants, ni tampoc el vam sentir malparlar d’altres. Ben al contrari, si això arribava a la conversa, ell s’esforçava a pacificar-ho amb el seu dolç somriure permanent. Aquest tret de caràcter d’en Jaume provenia del seu arrelat sentit de la cordialitat, propi de persona bona, sensible i respectuosa amb tothom. Vet aquí un exemple a seguir, no sempre fàcil de practicar. Els dissabtes, quan obríem la porta de l’ermita de Sant Medir, en Miquel Garrell i en Jaume  -amics inseparables, gairebé com a germans- amb les seves veus de barítons de La Lira, entonaven un sonor “Bon dia, Sant Medir”. Ara, aquesta salutació ha quedat instaurada pels companys de la Regalèssia.

Amiga Montserrat i amic Jaume, us agraïm tot el que ens heu donat, perquè el vostre exemple de conducta ha estat un veritable mestratge per fer el viatge del viure.