Residu zero?

'La felicitat no és el que es té, és el que es gaudeix amb els altres, en altres paraules, pensar i fer pel present i el futur de tothom'

Es parla de residu zero i automàticament, de la incompetència d'una determinada franja d'edat per deixar un món sense residus als quals ens segueixen, dels plàstics, envasos, paper, restes orgàniques, aparells electrònics... I es parla sempre en tercera persona, són els altres qui generen aquest problema, tenint-nos que sentir pressionats per nens benestants en anuncis de la TV de la Generalitat de Catalunya i a campanyes de sensibilització per posar el que toca on toca, diuen, també pagats per tothom.

Seguint la moda actual de reduir-ho tot al no-res i millor si és en angles, apareixen els que ens expliquen la solució del 3R (reduir, reutilitzar i reciclar), com si el món hagués començat el dia que varen pensar-hi i la resta, fos gent incompetent, incívica o ignorant. No tenen present que fa uns anys, era norma funcional l'austeritat i l'aprofitament, generant-se inclús el negoci del drapaire, però, que dit així, no és glamurós.

D'acord amb dades reals, la UE tan sols recicla un 12% de tots els productes/materials que utilitza (3% dels combustibles fòssils, 9% de la biomassa, 24% dels metalls i 15% dels minerals no metàl·lics), el qual, o bé mostra que les campanyes de sensibilització no han tingut èxit, o bé que el sistema no dona més de si.

 
Captura de pantalla 2021 06 29 a las 17.14.41


Potser cal canviar les tres R, per CSE, canviar el sistema econòmic: és senzill, tan sols cal assumir, que la felicitat no és el que es té, és el que es gaudeix amb els altres, en altres paraules, pensar i fer pel present i el futur de tothom. La solució que ens fan aplicar no és tal i impedeix aplicar la real, compta!

 
Comentaris

Destaquem