Saltofler

Quan et toca escriure l'article mensual en una setmana que coincideix amb l'1-O, amb el 3-O, encara amb l'impacte de les detencions dels 7 nois, quan acabes de llegir una entrevista al TOT a l'antiga alcaldessa queixant-se que uns altres independentistes l'han arraconat després de pactar amb el 155 i s'oblida del pacte del seu partit a la Diputació, quan veus tan clar que en aquests moments de repressió màxima en què estan intentant associar independentisme i terrorisme, s'hauria d'anar tots junts i no hi ha manera, t'agafen ganes de fotre el boli al foc.

Però sempre hi ha un motiu per l'esperança, una taula de salvació a la que agafar-se, alguna cosa positiva.

I en aquest cas és un CD de l'Oriol Saltor, un homenatge al seu ídol de quan s'iniciava a la música i que el va marcar profundament, Mark Knopfler, tal com va explicar a la sala El Siglo amb motiu de la presentació del darrer MÓN Sant Cugat. Llavors va fer un tast en directe del disc i va ser extraordinari. I al sortir el vaig comprar i l'he escoltat tant que me'l sé de memòria.

Quina sorpresa més agradable sentir aquesta petita joia, per un altre fan del Mark Knopfler com jo.

La Porta dels Somnis, el seu grup, amb la veu espectacular de la Virginia Martínez, ja m'agradaven molt i vaig lamentar la seva dissolució; després de la separació no vaig tenir massa clar on situar als germans Saltor, clàssic, acústic, pop, i els hi vaig perdre una mica la pista, però aquest CD i el mini concert ha estat un gran retrobament.

Moltes felicitats per Saltofler i esperem seguir gaudint de la teva música molts cops més.