El Sant Cugat de cartó pedra

No és la meva intenció generar confusió entre els milers de barcelonins que han vingut a ajudar-nos a arribar als 93.000 habitants. Però, quan hom arriba a la meva edat i ha dedicat una bona part de la seva vida a la gestió de la cosa pública, entesa en el seu sentit més ampli, acumula molt escepticisme pel que fa a les promeses que tenen molt d'estètic i poc de pràctic.

Recorden el ViLab, una sala al costat del Celler Cooperatiu amb una maqueta amb quatre llumetes i uns jocs per a infants? Ens havia de permetre, com diu el seu lema, «experimentar més enllà del vi». Doncs, l'experiment no ha anat gaire més enllà de la seva inauguració. Ja ha passat a millor vida, és a dir, al no-res. Recorden el LivingLab de la biblioteca Miquel Batllori de Volpelleres? Un muntatge que havia d'insuflar ànsies intercomunicatives als lectors i lectores de la nostra ciutat. Un altre fracàs estrepitós. No hi ha constància que mai hagi arribat a funcionar i, en tot cas, ja no ho fa. Un bon exemple de fins on pot arribar la fe cega o la recepció acrítica en/de les noves tecnologies d'algunes institucions i alguna associació de veïns despistada. Això sí, haurà servit perquè arribessin alguns calerons ben intencionats, probablement de la Unió Europea, i, sobretot, perquè algú hagi vist projectada la seva carrera professional. Els dos projectes, perquè no han passat d'això, han comptat amb l'ajut de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tenir una universitat a prop a voltes és de gran servei, però no pas en aquests dos casos.

I, per acabar, qui no recorda el carrer intel·ligent, la cirereta de l'smart city? Recordin: panells indicant la disponibilitat dels aparcaments, que no han funcionat mai; una paperera solar, que ja no hi és; i algun artefacte més que no recordo, ni crec que ningú no recordi. Els mitjans de comunicació en van anar plens. A mi de bell antuvi ja em va estranyar que pretenguessin fer intel·ligent un carrer que no té veïns. En tot cas, després de servir d'excusada per treure pit en alguns congressos i exposicions, va desaparèixer del debat públic i del mapa, que vol dir la ciutat. Això sí, alguns dels qui hi van posar més energia, per dir-ho d'alguna manera, ara estan penjant Catalunya al núvol.

El més greu de tot plegat, és que el que ha passat es veia a venir des de bon principi. Definitivament, tot allò formava part del disseny d'una ciutat de cartó pedra. Perdó, cal ser original: a papier mâché city.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.