Sant Cugat: ciutat republicana

'Aquest republicanisme va acompanyat, naturalment, del seu corresponent antimonarquisme, així ho ha aprovat el nostre Ajuntament'

Feia dies que em trobava estrany, com si haguessin canviat alguna cosa en el meu entorn i jo no me n'hagués assabentat. I, vet aquí que, llegint revistes endarrerides, vaig descobrir quina era la causa del meu neguit. Vaig llegir que el nostre Ajuntament, per majoria, havia declarat Sant Cugat ciutat republicana i antimonàrquica.

Vivia en una ciutat republicana i no me n'havia adonat! Com si aquest no hagués estat un canvi copernicà en la meva vida. Suposo que la resta de santcugatencs i santcugatenques no han estat tan insensibles com jo. Certament, un cop descoberta la novetat, em va estranyar també que ningú no me n'hagués dit res. He pensat que potser això de viure en una ciutat que de cop esdevé republicana és com les morenes, s'ha de portar en silenci; amb discreció, vaja.

Aquest republicanisme va acompanyat, naturalment, del seu corresponent antimonarquisme, així ho ha aprovat el nostre Ajuntament. Hom ha d'entendre que per a un independentista és molt dur no tenir un monarca per reivindicar. Sempre he pensat que si existís un descendent directe i legítim, és a dir, nascut dins del matrimoni, de Martí l'Humà, les coses serien molt diferents. Un rei hereu de nissaga catalana que remunta els seus orígens fins a principis del segle XV! Certament, una monarquia amb copyright català seria tota una altra cosa.

Aquest antimonarquisme borbònic ha anat acompanyat de l'acord de declarar Felip VI persona non grata. Entenguis bé. No vol dir que es prohibeix al cap d'Estat que es grati, això és quelcom personal i intransferible i depèn de les picors personals, sinó que si bé a Sant Cugat el rebran els d'Arran, i és un dir, amb escridassades i xiulets. A mi, francament, em sembla una declaració bastant inútil: els caps d'estat, sobretot si són reis, van on els dona la gana; si no no serien caps d'Estat.

Però, ben mirat, quina importància té que tot plegat només sigui un brindis al sol. El nostre Ajuntament ens té acostumats a aprovar coses que mai no es materialitzen. Quelcom que no ens hauria d'estranyar. Sobretot tenint en compte que vivim en un país en el qual des de fa anys una gran part de la seva població viu en una pura ficció. Una ficció que, mentre no contorbi la seva situació material i no requereixi esforços especials, pot perllongar-se sine die.

 
 
Comentaris

Destaquem