Sant Joan: la nit més bruta de l'any

Diu la dita popular, o potser no és una dita, que la de sant Joan és la nit més màgica de l'any. Sens dubte això està lligat a l'explosió pirotècnica que caracteritza aquesta nit. Encara que uns amics meus diuen que ja no és el que era. Potser és una qüestió de pressupost? És possible, tot i que a Sant Cugat no ens moquem amb mitja màniga.

En tot cas, el que per a mi és obligat la nit de sant Joan és la coca de llardons. Després de menjar-ne una d'estupenda, acompanyada d'altres viandes i regada com cal, a casa d'uns amics, vaig tornar cap a casa tot observant el paisatge després de la batalla. Perquè realment es pot parlar d'una batalla.

És increïble, el fet que es repeteixi cada any no em deixa de sorprendre, com deixa la gent el carrer i, en especial, la part del carrer on li toca viure. Hom hi descobreix restes de tota mena. No cal dir que la majoria tenen a veure amb la demostració pirotècnica i pressupostària que s'acaba d'efectuar. Restes de tota mena. En alguns casos és una exageració.

No acabo d'entendre que unes persones que acaben d'embrutar un espai proper al seu habitatge, no facin un mínim de neteja. Evidentment, el pensament majoritari considera que el que és de tothom, l'espai públic, no és de ningú, i ja vindrà el servei municipal a posar ordre. Brutícia que hom veu arreu i intueix que anirà a més quan observa la munió de persones que van amb el vas de plàstic a la mà.

No cal dir que no sempre ens portem igual quan de l'espai públic es tracta. Posem que parlo del soroll. Però aquest és un altre debat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.