Sant Medir i la Jira: tradicions similars a 1.000 km de distància

Ara fa tot just un any que els municipis de La Haba i Sant Cugat es van posar a treballar per culminar l’agermanament que finalitzarà a final d’aquest mes, quan el ple del consistori extremeny l’acabi aprovant definitivament.

Un any ple d’emocions que s’iniciava amb la visita de l’aleshores alcalde, Juan Pedro Rodríguez, i de l’actual, José González, per aquestes dates. Ells van participar en la nostra “caminada fins a l’ermita de Sant Medir” i van gaudir de la jornada de festa a Collserola. Ara, a finals de març, una important delegació santcugatenca, amb geganters i tot, anirem a fer una caminada similar que fan ells per la seva festa de la Jira, curiosament també una caminada fins a l’ermita de Ntra. Sra. de La Antigua.

Sembla, a primera vista, que pot semblar més bucòlic, però les tradicions vistes a ulls dels altres ho són totes. Com a acte de respecte ens integrarem en la seva festa, gaudirem de la gastronomia extremenya, del seu paisatge i de les seves tradicions a manera de tast. Tota una experiència que caldrà repetir amb la tranquil·litat en una altra ocasió.

Mentrestant, en un acte més solemne, segellarem a manera de signatura amb els dos alcaldes al davant, el moment més emblemàtic de l’agermanament. Enrere quedaran hores de converses, persones que no hi podran ser, gestions logístiques, telèfons, escrits, mails, discursos, molta tenacitat i constància.

Però aquest, que no és el començament d’una amistat sinó la continuïtat d’un lligam, s’haurà de farcir, de complimentar, de veure com es mantenen vius aquests llaços, de quines activitats compartim, de com canviem el cartell de l’entrada a Sant Cugat o a La Haba de “ciutat agermanada amb l’Alba i La Haba”, de com cerquem un espai, un parc, un jardí, un edifici, equipament o indret a la nostra ciutat per retre-li homenatge a aquest poble germà.

Ara que tindrem un “petit impuls constructiu”, proposo anomenar alguna d’aquestes inversions amb el seu nom, sigui escola, parc o poliesportiu. Després de tot el que hem treballat, no ens quedem a mitges.

Des d’aquestes línies, i potser no és la darrera vegada, és bo retre homenatge a totes les persones que ho han fet possible, els que hi són i els que ens han deixat pel camí, aquells que estan al capdavant de les dues delegacions, i els que des de la seva feina a l’Ajuntament ho ha possibilitat. Cal agrair la mostra de suport de la resta de grups dels consistoris que s’han sumat a la iniciativa, i especialment d’aquells que des del govern se l’han fet seva i li hi ha donat l’empenta definitiva.

1.000 km és una distància objectiva i ningú pot fer res per disminuir-la, però sens dubte avui Sant Cugat i La Haba, o La Haba i Sant Cugat estan més a prop, emocionalment, sentimentalment i ara agermanades.