"Se'ns pixen a la boca i diuen que plou"

Aquesta setmana he sentit molts cops la frase que dóna nom a aquesta columna i que va popularitzar el fictici Mohamed Jordi, des d’un programa de RAC1. El ministre d’Educació, José Ignacio Wert ha estat majoritàriament el provocador de tant gràfica expressió sortint de les cabrejades boques dels meus interlocutors.

Quan fa unes setmanes Wert va parlar d’espanyolitzar els nens catalanets molts van feien broma. Que si “hay para alquilar sillas”. Que si “se ha hecho un grano demasiado”. Tot era molt divertit fins que va sortir l’esborrany (un altre esborrany!!) sobre com serà la nova Llei d’Educació. Llavors es va veure clar que Wert no havia tingut un atac de conservadorisme sinó que anava de debò. Una vegada arribats a aquest punt la història es repeteix. Crit al cel. Repliques i contra-rèpliques. Plantades. Pujades de to. I manifestació aquest dilluns a la plaça de Sant Jaume.

Aquesta llarga introducció em servei per posar un exemple de com el govern espanyol intenta “seduir” Catalunya. Recordeu el vídeo Ens agrada Catalunya que van fer diversos dirigents del PP? Mariano Rajoy deia que els catalans “hacen cosas”. Que som una terra d’emprenedors. Que la gent compleix... Deixant de banda la direcció artística del vídeo, el missatge em semblava molt més encertat que la voluntat d’espanyolitzar els nostres infants a cop de llei. Amb tot això vull dir que en un moment on el partit que governarà Catalunya i la força més gran de l’oposició són independentistes Espanya hauria de mimar més que mai una Catalunya amb les maletes a mig fer.

No tinc cap dubte que Mas (amb empentes i/o cops de colze de Junqueras) convocarà un referèndum/consulta/plebiscit. El resultat és incert però si hem de fer cas al resultat de les darreres eleccions el Sí té ara per ara avantatge respecte el No. És cert que aquest Sí no sembla ara tan majoritari com alguns esperaven abans del 25N però a vegades tinc la sensació que des de Madrid també fan campanya pel Sí. Les infraestructures, els recursos al Tribunal Constitucional, el tracte econòmic i ara la nova Llei d’Educació són tan legítims com desconcertants tenint en compte que cada reunió del Consell de Ministres sembla generar nous independentistes.

Crec que la millor manera de tenir contents els catalans dins Espanya és respectant, protegint i fins i tot potenciant, d’entrada, un aspecte tan crucial i important per nosaltres com la llengua. Si continuen anat per aquesta via la base social que tant anhelen els partits sobiranistes pel Sí no pararà de créixer. La Catalunya real serà cada vegada més una Catalunya emprenyada. Una Catalunya amb la sensació que “se’ns pixen a la boca i diuen que plou".