Seguim descrivint les coses amb conceptes antics, que no s’ajusten a la realitat actual

Fa uns dies, el Director de l'OMS va dir, "aquesta epidèmia podria anar en qualsevol direcció. Si ho fem bé, podem evitar qualsevol crisi seriosa. Però si no aprofitem l'oportunitat, tindrem un greu problema".

El qual recorda, les explicacions primer, advertències després i pressions ara desenvolupades respecte del canvi climàtic, pel col·lectiu científic, que en la immensa majoria és part de les mateixes Administracions i que ho han estudiat, dient, certificant, des de fa quasi 20 anys, si una generació.

En el desenvolupament de la malaltia del coronavirus i el canvi climàtic, tot i no ser el mateix, ni tenir a hores d'ara cap relació causa/efecte entre elles, és que estan en el mateix context, el d'un món global, que hem sigut capaços de generar, però en cap moment sabem gestionar-lo.

Així, essent la mateixa societat, recelem i/o ignorem la veïna; sentim o ens fan sentir necessitat de conèixer altres parts del món, però volem que siguin com el que coneixem i per tant no assumim la diferència, la que va més enllà d'un paisatge, una llengua; es volen fer negocis arreu; som tant antropocèntrics, que pensem que els altres (plantes, animals i microbioma) no són claus en el nostre món.

No volem emprar temps per pensar, analitzar, comprendre i aprendre, som massa pedants, estem en una generació, en una part important de la població es vanagloria de la buidor intel·lectual, tot i haver tingut i tenir, les més grans i importants possibilitats de la nostra història, per aprendre i saber.

És molt trist i els mitjans de comunicació així ho reflecteixen, però l'estupidesa és un valor que està de moda i va en alça.

El que esta passant amb el canvi climàtic i el corona virus, recorda l'expansió de la fil·loxera, que entre finals del segle XIX i principis del XX, va arrasar totes les vinyes de Catalunya. Aquesta malura, va promoure tota mena de reacció, d'eufòria, ja que el mercat propi creixia d'acord amb l'afectació en França; la incredulitat i la ignorància, per manca d'estudis i coneixements; la inestabilitat social; la no voluntat de canvi per mantenir privilegis de propietat absolutament desfasats.

Aquesta crisi es va superar, amb moltes i diverses pèrdues i també, perquè en aquella època el món, encara no era del tot global i es podien cercar opcions i solucions en altres parts, el qual en les crisis actuals és impossible, ja tot és el mateix, per tant, si o si, per bé, tot i fer mal, cal canviar de paradigma social. No hi ha excuses.