La sempiterna sequera

'Ens cal, si o si, un model de sostenibilitat alimentaria, un de governança de l'aigua, de l'energia, del sòl agrícola, per paral·lelament endegar una sèrie d'accions'

La sequera és un dels fenòmens característics del clima mediterrani, havent-se incrementat en freqüència i intensitat a conseqüència del canvi climàtic, que es va començar a fer visible, quantificable, a Catalunya, en els anys 80 del segle passat, essent ara una realitat, que genera emergències socials de tota mena.

La important pujada de temperatura de més de dos graus en 2040, que representa un gran increment en l'evaporació, junt amb un descens tendencial, però no del tot significatiu de la pluviometria mitjana, sí que amb major torrencialitat, comporten una important sequera.

Una sequera real, pel que fa a l'aigua disponible en els embassaments i freàtics i una virtual, ja que la real condicionarà la disponibilitat en diferents sectors socioeconòmics. Així, per l'agricultura s'estima pel 2050 una reducció mitjana propera al 17%, que es veurà a més afectada a la baixa, per l'increment de la producció orgànica conseqüència del Pacte Verd de l'UE.

Aquestes xifres fredes han d'ajudar-nos primer a pensar, que ens cal, si o si, un model de sostenibilitat alimentaria, un de governança de l'aigua, de l'energia, del sòl agrícola, per paral·lelament endegar una sèrie d'accions, per fer-nos més resilients enfront aquesta situació, que hi és per quedar-se.

Cal saber, per interpretar i fer, sempre conjuntament, des del municipi com a punt original de partida.
 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem