Senglars

Ahir em vaig sorprendre de veure a l’Ajuntament una pila de cartells prohibint el pas. Em van comentar que eren per posar-los als camins de Collserola, la qual cosa em va recordar que hi ha un munt de camins i caminets pels quals les persones poden endinsar-se pel bosc. No cal dir que aquesta mesura prohibitiva està destinada a evitar que s’estengui la malaltia que està afectant els senglars i que, de retruc, està afectant la producció porcina del país.

Més info: S’intensifica la vigilància a Collserola per la pesta porcina africana

Des de fa anys ens hem habituat a què els senglars vagin adquirint connotacions urbanes. Recordo fa uns anys haver vist, al costat de la casa de cultura i a quarts d’onze de la nit, un seglar enorme. Com també vaig veure una femella, un mascle i quatre cries davant l’Arxiu Nacional de Catalunya en ple migdia; aquell dia vaig passar una mica d’angúnia, sense adonar-me m’havia posat entre la femella i alguna cria. La mala relació entre alguna espècie autòctona recentment valorada i l’agricultura, en aquest cas la cria porcina, no és nova.

Hem acceptat, o almenys no hem fet el necessari per evitar-ho, que els senglars s’atansin a les deixalles humanes per alimentar-se, per compensar un dèficit alimentari, diguem-ne natural, causat per l’excés de població. Cal recordar que sembla que ha estat la menja d’una deixalla humana el que ha provocat la primera contaminació dels senglars.

Els humans sempre han practicat mecanismes de regulació. Recordo haver trobat un document del segle XVII en què el consell municipal santcugatenc anotava la despesa en refrescos destinats als caçadors de senglars. Al segle XVII ho tenien clar.   

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.