Signar és fàcil

Imagineu-vos que sou el president d'una entitat santcugatenca i heu de signar un conveni amb l'Ajuntament. Quan els serveis jurídics ho hauran enllestit, rebreu un document en PDF que haureu de signar amb la signatura digital (SD).

És molt probable, com era el meu cas, que no la tingueu. Aleshores, us diran amablement que el mateix Ajuntament us la facilitarà. Haureu de demanar hora a l'OAC. La persona que us atendrà per donar-vos hora, us dirà que per a l'obtenció de la SD necessiteu prèviament omplir un formulari al web IDCAT. Ho feu. Cap problema.

Un cop a l'OAC, us donaran unes instruccions per obtenir la SD. Seguiu disciplinadament les instruccions i l'obteniu. Immediatament anireu contents a signar el conveni en qüestió. Però, probablement, tindreu la desagradable sorpresa de què no podeu fer-ho. Després de molt donar-li voltes, descobriu que us manca el programa que us permet manipular el document PDF. Us el baixeu. Un cop el teniu instal·lat i ja amb el convenciment que res no impedirà la cobejada signatura, us adoneu, amb símptomes de desesperació, que tampoc no podeu signar.

Quan ja esteu a punt d'enviar-ho tot a la m..., descobriu que no he obtingut la SD amb el navegador adequat. I, a més, us assabenteu que per a la SD d'IDCAT es necessita l'únic navegador que, precisament, no teniu. La qual cosa implica que us l'heu de baixar, suposant que no tingueu problemes tècnics per fer-ho, que també és possible. Al final, quan ja estàs a punt d'un atac de nervis, aconsegueixes fer-ho.

I mentre signes, enyores com mai el bolígraf, el paper i la persona que t'indica on has de signar. Quins temps aquells en què signar era fàcil!