A qui siguis i com pensis

Tant és que siguis independentista o que no ho siguis. Que et sentis català o espanyol, o totes dues coses, o cap de les dues. No m'importa si t'ha indignat la sentència del Suprem o si hi estàs d'acord. No vull saber si t'has manifestat aquests dies o si t'has quedat casa. Si has cremat un contenidor o si has fet una seguda pacífica. Si has caminat 20 quilòmetres fins a Barcelona en les marxes per la C-58 o has rebut cops de porra de la policia. Si t'has quedat a casa amb por. Si t'has passat hores al cotxe en un tall molest de l'autopista. Ets santcugatenc, com jo, i com suposo que moltes de les persones que llegiran aquest article. Penso en tu, siguis qui siguis i com pensis.

Fa pocs dies vaig llegir un document interessant de l'Escola de Cultura de Pau de la veïna UAB. S'adreçava al professorat que també ha de gestionar amb l'alumnat el que passa al país. Gens fàcil, això, una missió lloable. Els consells eren molt interessants: fer activitats de cura. Donar prioritat a les relacions i la convivència. Parlar de tot, amb respecte, escoltant l'altre, també qui pensa diferent de nosaltres. Expressar-se des dels sentiments. Treure el focus de plantejaments identitaris i centrar-nos en les necessitats compartides: sí, en tenim! Reflexionar sobre la no-violència, la defensa de drets, reconèixer l'existència de diversitat d'opinions i punts de vista.

Això es recomanava per treballar a les aules. Amb els nanos. I fora de les aules? A qui siguis i com pensis. No m'importa, de debò. Apliquem-nos aquests consells de l'Escola de Cultura de Pau. Mobilitzem-nos o no. Però cuidem-nos i respectem-nos tots.