Simple opinió

Hem passat de ser un poble a una àrea residencial, fins a l'actual ciutat de quasi 100.000 persones, que és una barreja dels tres estadis de desenvolupament. No sé si és bo, possiblement hauria volgut que fos diferent, en el sentit de menys dens, menys car, més assequible, més funcional i més socioeconòmicament resilient.

És una població privilegiada pel que fa al medi ambient, però cal concretar la relació amb el parc de Collserola, assumint que es vol, perquè, com d'un parc natural metropolita. Tenim serveis, però són suficients i sobretot adients al nombre d'habitants i la seva distribució en el territori?, penso que no. Els busos, policia..., són indicadors.

Els joves i la gent gran tenen moltes, masses, dificultats per viure en el municipi; l'exclusió econòmica i d'habitatge és forta, fins i tot cruel. A més, la pobresa en una de les ciutats més riques de la península és del 2.5%, el que vol dir que és superior, ja que la vergonya, la solidaritat, l'infratreball, els estudis infinits, el fet d'estar en casa dels pares. perquè on millor?, amaguen la trista i dura realitat.

Els barris no són tal i han de ser-ho per constituir un municipi del segle XXI, de gran mida i complexitat. Ha passat el temps de les comissions de veïns per fer juntes de districte, ja que la realitat és diversa i treu funcionalitat a les accions, poc focalitzades.

El model de ciutat és dependent externament de l'aigua i energia, aliments... de veritat és sostenible? Plantejaments polítics democràtics emprats durant més de 30 anys han generat aquesta realitat, ara, amb el nou govern, tot i que en 4 anys no es pot modificar tot, sí que és important posar les bases i explicar-les, vers un nou futur municipal, per totes i tots.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.