Sis dies per no oblidar

Ara ja s’ha acabat la Festa Major. Valoracions generals a part, ahir a la nit, estirada al llit (sí, després de ballar amb Miquel del Roig) vaig pensar en la Festa Major que havia fet i viscut jo, i no volia que s’acabés.
La Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Sant Cugat del Vallès ha aconseguit una cosa que crec que fa temps que tots preteníem (o tots els que formem part d’entitats): poder estar tots junts, treballant per un objectiu comú.

Durant 6 dies, la Plaça Octavià no era la Plaça del Monestir ni res així, sinó l’Espai d’Arrel, on totes les entitats participaven de la festa i feien que tots els santcugatencs coneguessin el nostre treball i, per què no dir-ho, l’existència de les entitats.
Un èxit dels de veritat crec jo. Per mí, el punt més impactant, va ser el seguici nocturn. Des de Diables fins el Grup Mediterrània, passant per Geganters (qui s’imaginava que el Joan i la Marieta estarien al carrer a les 3 de la matinada?), tots a l’Espai d’Arrel per tornar a ensenyar el que ja feia dies que mostràvem pels carrers del poble. Impressionant.

Moltes felicitats Diables, Geganters, Caparrots, Esbart, Grup Mediterrània, Bastoners de Sant Cugat, Castellers, ProFesLo i Entitat Sardanista. Ho hem aconseguit!

I ara ve la reflexió que em vaig fer ahir a la nit… Ara he estat 6 dies de Festa Major, amb actuacions diàries, etc…. Com serà la meva Festa Major el dia que no formi part de cap entitat? M’agrada formar part de les entitats del poble i sentir que estic fent alguna cosa per aconseguir que, any rere any, la Festa Major de Sant Cugat sigui millor.

Ara, entitats de Sant Cugat, ens toca descansar una mica i començar a carregar piles de cara al curs vinent!