Som un poble

Avui he reafirmat un pensament que se’m passa pel cap: som un poble. Evidentment, amb més de 85.000 habitants som, per definició, una ciutat; però a la que mirem cap a dins, cap a nosaltres, cap al que fem aquí, veiem que encara hi ha petites coses que fan pensar en el poble que era Sant Cugat fa anys.

Avui he passat dos cops per la Plaça del Rei. Com ja no és sorprenent, a les 12 del migdia feia sol i una temperatura d’allò més agradable per passar el migdia a l’aire lliure. Quan he passat per primer cop m’he fixat en un dels bancs que hi ha, i estava tot ocupat per avis, que reien i petaven la xerrada sense cap mena de pressa ni preocupació.

El segon cop, ja no hi havia els avis, sinó que el banc estava ocupat per la mateixa quantitat d’àvies! Sorprenent. M’ha fet pensar en les tardes d’estiu que passava a Camprodon (això sí que és un poble!), on tots els avis i àvies es trobaven a les tardes a la plaça per passar l’estona.

De manera automàtica se m’ha escapat una rialla, i he pensat en la sort que tinc de viure a Sant Cugat on, més sovint del que ens pensem, passen coses que reviuen l’essència de poble de Sant Cugat.

Segueix @esthermadrona al twitter