Són arguments que es repeteixen

Després d'uns dies de fred i pluja, amb un hivern que sembla que encara no marxa i amb el Carnaval a tocar, la ciutat plena d'obres i una gran incògnita a les eleccions municipals de la primavera, ens assentem a xerrar una estona, amb un cafè al davant, amb un vell conegut que fa anys que li pren el pols a què i com passa a Sant Cugat. Xerrem, i repassem diverses converses que havien quedat a mitges en la nostra darrera trobada.

Entrem a parlar de cultura, i anem acotant la conversa fins a centrar-nos en el teatre, i de com ens costa darrerament trobar algun espectacle que ens entretingui i ens sorprengui. I ens adonem que el problema probablement sigui nostre, i no dels creadors. I ens preguntem els motius obertament, arribant a la conclusió que estem entrant en la maduresa on l'anticipació al que passarà a l'escenari i endevinar-ho, ens abstrau de la història i ens fa desconnectar. Punt i apart a la conversa. Glop de cafè.

Parlem de política? Somriem. Millor que no, millor un altre dia... Quan alguna cosa es mogui. Quan alguna cosa canviï. Encara està sent més lent i repetitiu el panorama que les obres que comentem. Camí cap a casa rambla del Celler amunt, despullada de molts arbres que han tallat i amb l'olor de l'asfalt encara tendre, penso que com pot ser que també es repeteixi l'argument a la ciutat cada quatre anys, on tot sembla que es renova, però queda en certa manera igual...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.