Terrasses

És un tòpic dir que les terrasses han vingut per quedar-se. En primer lloc, perquè van aparèixer o, més ben dit, es van estendre de manera exponencial ja fa uns anys. La prohibició de fumar dins de restaurants i bars va ser l'espoleta, però molt aviat a la gent li va agradar això de menjar fora, a la vista del personal.

A Sant Cugat va ser recurrent el debat sobre el que representava aquest fet, no debades es tracta de l'ocupació de l'espai públic per fer negoci; pagant una taxa municipal, això sí. D'un dia per l'altre les nostres places i un número no petit de carrers van omplir-se de taules i cadires. Fins i tot els bars més insignificants van posar dues o tres taules, amb les respectives cadires, fora. Només cal recordar les places Lluís Millet, ara una mica més buida des del tancament del Bar Catalunya, Octavià i Augusta, per posar les tres més significatives. Comentari a part mereix la plaça Sant Pere, la seva ocupació restauradora ha generat unes sinergies que han convertit el carrer Major en el carrer dels restaurants.

La pandèmia ha reforçat aquesta tendència. Pobres dels bars i restaurants que no disposaven de taules fora del local! Arreu les taules externes han salvat centenars, per no dir milers de bars i restaurants. A més, aquí a casa nostra, la vianantització d'una part de l'avinguda de Cerdanyola està donant pas a una nova fisonomia comercial del carrer, en la qual les taules i les cadires foranes dels bars en són un element fonamental.

No hi ha debat possible. La gent vol terrasses, així ho indiquen les enquestes que s'han fet a Barcelona, per exemple. Hem d'acoblar la nostra doble condició de vianants i consumidors de restauració. El gènere humà està compost d'una munió de dobles condicions que no sempre sabem gestionar: treballador i consumidor, conductor i vianant... Però no queda un altre remei. L'únic debat possible és el que tingui per objectiu regular el seu impacte estètic i la garantia d'uns mínims perquè la ciutadania, també quan camina, percebi que el carrer encara és seu. A estones, si més no.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.