Tinguem la festa en pau

El mes d’agost, i més amb la calor que està fent, no és el més adequat per a reflexions feixugues. Hauríem d’escriure sobre coses intranscendents. Però sovint els temes s’encallen i et veus obligat a tornar-hi, faci calor o no. Aquest és el cas del contenciós sobre el bosc de Volpelleres.

No tornaré a escriure sobre la meva relació amb aquest bosc des de petit, ni em tornaré referir al fet que en aquests moments és més extens, i potser podria afegir-hi que està més esplendorós, que mai. No vull ferir susceptibilitats. Deixem el bosc en pau.

Allò que m’ha sorprès, encara que ja estava avisat, és la proposta que ha sorgit per tal d’evitar que l’escola La Mirada no escapci un tros de l’esmentat bosc. El grup defensor del manteniment integral del bosc ha proposat per fer-hi l’escola un terreny que l’Ajuntament té destinat a construir-hi una residència per a la tercera edat.

A inicis de juny la Junta de la Plataforma de pensionistes vam tenir una reunió amb l’alcaldessa i la tinenta d’alcalde de serveis socials, les quals ens van assegurar que l’equip de govern té la intenció de fer la residència en l’esmentat terreny, encara que la construcció l’hagi de finançar l’Ajuntament; una altra cosa és que això vagi endavant, ja que el criteri del Govern de la Generalitat no és el de construir residències. Però, en tot cas, la idea hi és.

La preservació integral del bosc de Volpelleres ja ha enfrontat el grup que ho defensa amb l’associació de mares i pares de l’escola, si més no defensen interessos diferents. No estaria bé, a més, afegir-hi el col·lectiu de la gent de la tercera edat, el qual està interessat, per raons òbvies, que es construeixi l’esmentada residència.

L’estratègia de vestir un sant per desvestir-ne un altre no sembla la més assenyada. Estem davant d’un tema complicat sobre el qual hom no pot fer-se l’orni. Davant d’interessos corporatius enfrontats, qui ha de decidir? Doncs, qui té la legitimitat per fer-ho: l’Ajuntament. A més, el bosc, que s’ho deu estar mirant amb una certa indiferència, seguirà al seu lloc. I Sant Cugat seguirà sent una ciutat verda. I Catalunya no haurà perdut un paratge irrepetible.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.