Tornant de vacances

Deu ser perquè aquest any en fa 25 que visc a Sant Cugat que tornant d'uns dies amb la família vaig voler fer un repàs de les vivències d'aquest temps a la que és ara la meva ciutat. Fent-lo m'han tornat molts records que creia oblidats.

En aquells anys diversos amics del meu àmbit professional em van animar a venir-hi a viure i la veritat és que no els ho agrairé mai prou. Quan jo vaig arribar Sant Cugat no era el que és ara, però recordo bé que la primera impressió va ser especial. Una amable barreja entre vida de poble i recursos de ciutat que proposaven una vida confortable. Només cal dir que al Parc Central s'aparcava com a Los Angeles, sense fer maniobres, i que el carrer de Santiago Rossinyol encara hi passaven els cotxes i disposava d'unes estretes voreres que connectaven el trànsit des de la avinguda de Cerdanyola a la carretera de Rubí.

Aviat em vaig fer amb la confiança de santcugatencs que van permetre'm sentir-m'hi "com a casa". Entre altres, tinc molt present una col·laboració que vaig poder fer en aquell moment en aquesta mateixa publicació que es deia "Sant Cugat ciutat de cotxets".

En aquells anys i passejant pel carrer de Santa Maria hi havia tants cotxets de canalla com adults que els passejaven. Està clar que les coses canvien, i més que ho faran, però d'aquella imatge esdevé la ciutat que tenim avui, ciutat que cal valorar i conservar-la perquè el seu creixement es deu al treball desenvolupat en el transcurs de tots aquests anys.

Molts d'aquests infants que anaven en cotxet són ara ciutadans nostres o ciutadans del món, però per seguir en aquest model d'èxit cal preservar tots els valors que l'han fet possible, i aquest és un repte difícil d'assolir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.