Tornem a la normalitat

Es donen unes circumstàncies que marquen el moment, sobretot la tornada als col·legis dels nens i nenes santcugatencs. Un fet que comença sempre després de la celebració de la Diada i quan les vacances d'estiu queden fins i tot una mica lluny.

El pols. La ciutat recupera el pols. Fins aquí tot normal. El mateix de cada temporada. Un increment notable de la circulació, amb aturades d'autocars i de vehicles particulars, sobretot durant les primeres setmanes del curs, al voltant de les escoles. Una situació que es repeteix cada tarda, coincidint amb l'horari de sortida escolar. I no cal parlar de les estacions dels Ferrocarrils a les hores punta i de la difícil circulació pels túnels de Vallvidrera, amb les corresponents regulacions del trànsit i el col·lapse dels peatges.

Però aquesta vegada m'ha semblat notar una diferència en relació als darrers anys. Un fet, potser només ha estat una sensació personal, que té a veure amb l'evolució positiva de l'economia i la superació –encara lenta i no general- de la crisi que castiga la nostra societat, i el món occidental en general, des de fa una dècada.

He tingut una impressió: aquest estiu, concretament durant l'agost, Sant Cugat ha estat més buit que altres anys. Hi ha hagut moltes més botigues, i començos de tota mena, que han penjat el cartell de "Tancat per vacances". Algunes no ho havien fet en anys anteriors. Bé perquè no podien marxar de vacances els propietaris o bé perquè a la població quedava més gent. És a dir que hi havia un major nombre de potencials compradors.

Tot plegat ha fet que els primers dies d'agost caminar per Sant Cugat –i no cal dir circular amb vehicle i aparcar- era com un fet extraordinari. Segons el dia i l'hora fins i tot resultava difícil trobar altres vianants. Gairebé es podia fer el joc de comptar quants cotxes et creuaves de tal a qual carrer.

Això contrastava notablement amb l'increment extraordinari de turistes i visitants de tota mena que s'ha produït a la ciutat de Barcelona, convertida en destinació turística de primer nivell. I no cal dir l'augment de forasters a les poblacions de la Costa Daurada o de la Costa Brava. O de les Illes Balears i del País Valencià.

Tot plegat sembla tenir una certa relació. Aquest any s'ha incrementat molt el turisme cap a l'estat espanyol, conseqüència dels atemptats terroristes de França o del cop d'estat de Turquia, dos factors que han allunyat els visitants i els han derivat cap aquí. I això en principi és positiu per l'economia del país. I si millora l'economia de la zona... doncs hi ha més persones que poden fer vacances i descansar uns dies, perquè han pogut fer més calaix en els últims temps.

Repeteixo que potser és una impressió. En tot cas... tant de bo que sigui així. Tot el que sigui millorar econòmicament i social és necessari. Bàsic. Pel nostre municipi i pel nostre país. Cal eradicar la pobresa i millorar el benestar de la societat. Que aquesta vegada els desitjos es tornin realitat.

Però, com va dir Galileu Galilei: "E puor si muove". Sí, de mica en mica, alguna cosa s'està movent.