Totes i tots som la mateixa societat

La ciutadania de Sant Cugat és majoritàriament no pagesa, no rural, en el llenguatge pejoratiu actual, és urbanita. És la població que rep les frases "si nosaltres no treballem, vosaltres no mengeu, ocupeu el nostre territori per obtenir energia, aigua, paisatge..., si us molesta el so de les campanes i la ferum dels fems, perquè veniu?", el qual és cert, però demagògic.

Els veïns del municipi (entre bastant altres de la regió metropolitana de Barcelona) portem quasi un mes amb restriccions de mobilitat de resultes de la pesta porcina, diuen que per tal de no afectar a la ramaderia... I tothom ha fet sense dir massa o gens. Potser ja hi ha prou demagògia per a separar-nos, i així poder continuar amb un model agroalimentari i pesquer més que discutible.

Som part de la mateixa cadena alimentària, i com a baules d'aquesta, no som res l'un sense les altres. Tanmateix, seríem molt més si anéssim aplegats, canviant el model productiu, de distribució, de consum... a la fi de negoci per uns quants, salari per menys i pagament per la gran majoria, que pot fer-ho.

Si després de les sequeres recents, les diferents patologies ramaderes dels darrers mesos, de la crisi de pesca i el creixement sense controls de la massa forestal, no ens replantegem res, no tindrem dret a reclamar que el territori és de tothom, que l'alimentació suficient i sana és un dret, i que treballar per aconseguir-ho una obligació democràtica.

No diferenciem, separem, excloem. Totes i tots som la societat, encara amb massa diferències, però a la fi, de la mateixa societat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.