Un amor sense fronteres

Us ho he de confessar, estic enamorada. És un sentiment molt profund, em té captivada. Quan sento el seu nom em paralitzo i tinc la necessitat d’anar cap allà, com si fos un iman. Busco a tots els programes de festes majors si estarà allà. Quan coincidim en una mateixa cercavila les meves cames tremolen i la meva mirada sempre es desvia cap a la mateixa direcció.
M’encanta com agafa el llarg bastó i el creua per darrere de la seva esquena, però també m’encanta com juga amb ell i fa figures, rotllanes... La seva energia per saltar i no parar, sempre seguint el ritme de la música.. Sí, tot això és el que em va fer caure a les seves xarxes el primer dia.
I el que sí que em té el cor robat és la seva poesia, la seva manera de recitar. Allà, sobre l’entramat de bastons, dient el que li ve de gust dir, però sense oblidar-se mai de...
...SOM ELS PASTORETS DE L’ARBOÇ!