Darrere de cada un d’ells hi ha un cúmul de vivències, experiències, coneixement i esforç que molts cops no ens venen a la memòria quan es parla del fet d’acomplir un aniversari. Ens quedem amb la fita festiva del mateix aniversari.
De ben segur ha de ser així, però alhora cal tenir present el valor d'haver arribat a acomplir-lo. És el cas d'una entitat de la nostra ciutat que aquest any en fa vint-i-cinc. Com diu la dita parlant de la mateixa vida, vint-i-cinc anys són molt curts però sovint es fan ben llargs. Segur que haureu endevinat a aquestes alçades de la lectura que es tracta de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat o com se l’anomena mitjançant l'acrònim OSSC.
Fa uns dies parlant amb el seu director ens recordava com han estat aquests anys. No han faltat les dificultats, perquè la cultura al nostre país, a diferència d’altres de la nostra Europa, és un tema difícil de gestionar. Sovint no se la contempla com s’hauria en el conjunt de la formació de la persona i això fa que no sigui fàcil encabir-la en la mateixa vida, però les coses grises tendim a oblidar-les i cal que ens quedem amb moltes que han estat meravelloses. Sant Cugat té la sort de ser una de les dues úniques de Catalunya que té una formació simfònica amb el nom de la ciutat. També tenim la sort de poder dir ben cofois que és una formació estable que permet, a més d'oferir gaudi musical de qualitat amb la seva programació anyal, transmetre cultura i valors als joves a través de la música.
Que tenim una ciutat que valora l'Orquestra perquè omple el Teatre-Auditori cada cop que presenta una programació i que sap apreciar la tasca de mantenir i gestionar una organització amb la complexitat d'entre cinquanta i seixanta professionals de la música de forma recurrent i continuada, tenint criteris de qualitat i proximitat amb el seu públic per davant d’altres valors. En fi, una administració local que sap apreciar la sort de tenir l'orquestra i donar-li suport.
Totes aquestes són raons per què aquest any l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat tingui per part de la nostra ciutat el premi d’una visibilitat i reconeixement que mereix un aniversari per agrair.
Segueix a @lluisgodayolgen a Twitter.
De ben segur ha de ser així, però alhora cal tenir present el valor d'haver arribat a acomplir-lo. És el cas d'una entitat de la nostra ciutat que aquest any en fa vint-i-cinc. Com diu la dita parlant de la mateixa vida, vint-i-cinc anys són molt curts però sovint es fan ben llargs. Segur que haureu endevinat a aquestes alçades de la lectura que es tracta de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat o com se l’anomena mitjançant l'acrònim OSSC.
Fa uns dies parlant amb el seu director ens recordava com han estat aquests anys. No han faltat les dificultats, perquè la cultura al nostre país, a diferència d’altres de la nostra Europa, és un tema difícil de gestionar. Sovint no se la contempla com s’hauria en el conjunt de la formació de la persona i això fa que no sigui fàcil encabir-la en la mateixa vida, però les coses grises tendim a oblidar-les i cal que ens quedem amb moltes que han estat meravelloses. Sant Cugat té la sort de ser una de les dues úniques de Catalunya que té una formació simfònica amb el nom de la ciutat. També tenim la sort de poder dir ben cofois que és una formació estable que permet, a més d'oferir gaudi musical de qualitat amb la seva programació anyal, transmetre cultura i valors als joves a través de la música.
Que tenim una ciutat que valora l'Orquestra perquè omple el Teatre-Auditori cada cop que presenta una programació i que sap apreciar la tasca de mantenir i gestionar una organització amb la complexitat d'entre cinquanta i seixanta professionals de la música de forma recurrent i continuada, tenint criteris de qualitat i proximitat amb el seu públic per davant d’altres valors. En fi, una administració local que sap apreciar la sort de tenir l'orquestra i donar-li suport.
Totes aquestes són raons per què aquest any l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat tingui per part de la nostra ciutat el premi d’una visibilitat i reconeixement que mereix un aniversari per agrair.
Segueix a @lluisgodayolgen a Twitter.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok