Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Es tracta de ser els simpàtics del barri i, a vegades, se'ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim. Dos-cents dansaires otomans giren contents al meu voltant, somriuen i piquen de mans. Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d'aquest racó, que els guerrers s'avorreixen si no hi ha una mica d'acció. Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm.
Dormies mig agafada al meu braç, has obert un ull, mandrós i callat, i has tornat al teu somni privat. Pujava el cafè i ens he recordat ballant a una platja amb barrets mexicans; la cara que feies al anar girant crec que era de felicitat... Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Teníem por i ens hem quedat mig abraçats, sentint el salt regalimant-me entre les mans. Érem tu i jo amb el món apart. Érem tu i jo i ja no ho som tant.
Tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de pardals, tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història... Però tu i jo no ens hem banyat mai al mar. Dona estrangera, com em veuen els teus ulls? No saben que els guapos són els raros? Que no s'agraden i tenen complexes per ser diferents? No saben que els guapos desafinen, no tenen swing i no ballen bé? També es preocupen i tenen psicòlegs... I no passa res.
I jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit, per accedir al teu desig... I, per fi, relaxar-me, celebrant el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran. Vindran els anys, i amb els anys la calma...
I, Dolors, avui, entre els caps, no hi haurà mirades de complicitat. Avui serem dos nens grans, res de ximpleries, res de ser especials. I, Dolors, ningú esperarà cap escena dolça davant cap portal. “Deixa-la, Toni, deixa-la... No veus que no et convé? Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.” I potser no seré el teu amic ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç. I potser dormiré abraçadet a una dona a qui quasi no hauré explicat ni qui ets. Però quan seré vell seguiré cantant-te cançons igual, caminaré lent i m'asseuré a vegades als bancs. Suposo que és moment d'acomiadar-me, esperant no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig. Que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Manel és un grup d'històries, senzilles i tendres, que ens toquen molt endins. Tots ens hi podem sentir identificats, a tots ens pot fer somiar desperts. Potser perquè escoltar Manel s'assembla molt a aquell moment d'estar tapadets a dins del llit... Aquell moment en què se'ns començaven a tancar els ulls i se'ns escapaven els badalls... Mentre algú ens explicava contes per anar a dormir.
Segueix a la @sarabellapg al Twitter
Dormies mig agafada al meu braç, has obert un ull, mandrós i callat, i has tornat al teu somni privat. Pujava el cafè i ens he recordat ballant a una platja amb barrets mexicans; la cara que feies al anar girant crec que era de felicitat... Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. Teníem por i ens hem quedat mig abraçats, sentint el salt regalimant-me entre les mans. Érem tu i jo amb el món apart. Érem tu i jo i ja no ho som tant.
Tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de pardals, tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història... Però tu i jo no ens hem banyat mai al mar. Dona estrangera, com em veuen els teus ulls? No saben que els guapos són els raros? Que no s'agraden i tenen complexes per ser diferents? No saben que els guapos desafinen, no tenen swing i no ballen bé? També es preocupen i tenen psicòlegs... I no passa res.
I jo en el fons m'acabava el culet de la copa decidit a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit, per accedir al teu desig... I, per fi, relaxar-me, celebrant el plaer indescriptible que és estar amb tu, avui que et fas gran. Vindran els anys, i amb els anys la calma...
I, Dolors, avui, entre els caps, no hi haurà mirades de complicitat. Avui serem dos nens grans, res de ximpleries, res de ser especials. I, Dolors, ningú esperarà cap escena dolça davant cap portal. “Deixa-la, Toni, deixa-la... No veus que no et convé? Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.” I potser no seré el teu amic ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç. I potser dormiré abraçadet a una dona a qui quasi no hauré explicat ni qui ets. Però quan seré vell seguiré cantant-te cançons igual, caminaré lent i m'asseuré a vegades als bancs. Suposo que és moment d'acomiadar-me, esperant no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig. Que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
Manel és un grup d'històries, senzilles i tendres, que ens toquen molt endins. Tots ens hi podem sentir identificats, a tots ens pot fer somiar desperts. Potser perquè escoltar Manel s'assembla molt a aquell moment d'estar tapadets a dins del llit... Aquell moment en què se'ns començaven a tancar els ulls i se'ns escapaven els badalls... Mentre algú ens explicava contes per anar a dormir.
Segueix a la @sarabellapg al Twitter
