Un ‘meeting point’ inesperat

Sorprenent per la seva dimensió, cada vegada més petit, un sol “carrer”, que ocupava només la meitat d’un pavelló. Recordem que fa uns anys tres pavellons eren insuficients. Sorprenent per quines eren les empreses amb estand, només 8 estands de promotores immobiliàries. Estands sobris, mesurats, quina diferència amb els estands de fa uns anys, que eren immensos, de dues plantes amb cava i pernil a dojo! 6 estands d’entitats financeres amb molt de producte per vendre, i 6 estands d’empreses comercials, la resta institucionals. Sorprenent pel volum de públic, dissabte i diumenge en especial, cues i cues de persones demanant informació, i algunes fent reserves. Crec que aquest fet ha estat una agradable sorpresa per a l’organització, per a les empreses expositores, i per a tothom en general.

La següent reflexió és preguntar-se per què quan sembla que les coses van més malament a l’economia del país, hi ha tant d’interès per la compra d’un habitatge? La resposta és fàcil, i de sentit comú, hi ha demanda, hi ha necessitat, com diem a Amat, la vida continua... El que faltava és que s’ajustessin els preus al que avui els ciutadans poden pagar, i sembla que això ja s’ha produït. Després de quasi 5 anys de no trobar-se, l’oferta i la demanda s’han trobat, i aquest fet és molt bo, no tan sols pel sector, sinó també pel país. Tal com ja hem comentat altres vegades, hi ha zones, com per exemple la ciutat de Barcelona, on ja quasi no queda obra nova, on cal començar a edificar, i això significa donar feina a moltes empreses del sector de la construcció, significa aturar la destrucció de llocs de treball en un sector molt afectat per la crisi.