A veure qui dona més!

Visc una mica perplex la política en temps de coronavirus. Sembla que s'hagin fos els ploms i els polítics vagin a les palpentes. Amb el benentès que en el món de la política sempre són els altres que van a les palpentes, mentre que qui opina va amb aquestes ulleres nocturnes que t'ho deixen veure tot.

Demanar a un càrrec polític que es posi en la pell de l'altre, és com demanar-li a una guineu o un lleó que es faci vegetarià. L'empatia, ni en temps de coronavirus, funciona en el circ (ho dic en un sentit metafòric) de la política. És igual que la situació no tingui precedents i que cadascú des del seu lloc intenti fer-ho el millor possible. Sempre t'equivocaràs, encara que l'altre, allà on té responsabilitats, ho faci pitjor que tu. No vull posar sigles ni noms, seria massa cruel.

La nostra ciutat i el nostre Ajuntament no se n'escapen, òbviament. Llegeixo en les pàgines escrites d'aquest mitjà que el govern municipal ha aprovat quaranta mesures per combatre la crisi econòmica i social provocada pel virus i invertir-hi set milions d'euros. Quan ho he llegit, he pensat: home, no està gens malament! Doncs, no. L'oposició en vol més. Per demanar que no quedi. Aquí, i allà, i més enllà, tothom demana el mateix: que es facin més coses i que, a més, a poder ser, deixem de pagar tot el que podem. Em refereixo a l'erari públic, és clar.

Estem, un cop més, davant la quadratura, en aquest cas la vírica, del cercle. Com es fa per repartir diners a dojo, deixar de cobrar a discreció i no morir en l'intent. I, no us ho perdeu! Els qui reclamen més i més, són els mateixos que al Parlament Europeu van dir que no, o van arronsar el braç a l'hora de votar, als coronabonus. Però, tot s'hi val.

Cal reconèixer que juguen amb avantatge. Els humans tenim memòria de peix i quan s'acabi tot això ningú se'n recordarà, i alguns més els hi val que sigui així, del que ha dit o ha sentit. Tots ens haurem coronat.